MESSI, com a símptoma

10.07.2016 | 00:00

Des de Grècia, els atletes, els campions, són distingits perquè encarnen els valors que la societat creu positius i que han de servir per fer-la gran i justa. Són referent i exemple per a les noves generacions, perquè, de la seva conducta que els porta a l'èxit, els nens i els joves n'extreguin què està bé i què malament i intentin emular-la a la seva vida quotidiana. Valors com la solidaritat amb els companys en els jocs d'equip enfront de l'individualisme; l'esforç i l'afany de superació contra l'autocomplaença; competir amb noblesa i respecte a les normes esportives i socials en serien els més destacats.
Genera repulsa l'atleta dopat. Per trampós, irresponsable i mal exemple. Vol guanyar sense jugar net i posa en risc la salut per obtenir uns fins no merescuts.
Un jutge ha entès que un campió que juga al Barça ha comés tres delictes contra la Hisenda pública i l'ha condemnat. No és el primer cas: Mascherano acceptà també que havia actuat contra la llei i els contractes d'un altre, Neymar, han portat als jutjats a presidents, pare i jugador amb pactes milionaris que no acaben la història. Són gent fabulosament ben pagada. Alguns d'aquests diners vingueren dels pressupostos públics a través de TV3. Diners de tots. Conscientment o no, amb ignorància de la llei o sense, volien enganyar la comunitat no contribuint tal i com ens correspon a tots.
L'opinió publicada havia estat indulgent i acrítica. Ara ha estat espectacular: uns, fregant-se les mans per la desgràcia aliena; altres, clamant que tot és una conxorxa que persegueix la destrucció de Catalunya, i els últims, pocs i amb gran timidesa, defensant la independència dels jutges.
Trista conclusió: honestedat i consciencia cívica són valors que no cotitzen ni a Catalunya ni a Espanya. Objectivitat, rectitud i exigència ètica han desaparegut del diccionari.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema