Molts de vostès recorden les velles fotos, amb la força nua del blanc i negre, dels pescadors de l'Escala; sotjats per cicatrius de tempestes i gropades, tants riscos viscuts a la mar. Fotos en sèpia de l'època en què l'home de mar treballava una terra erma i petita; sense jubilació i les hores passades a la taverna del port.

Avui, amb la societat transformada pel turisme, la modernitat i Europa, veiem les fotos i imaginem una època sense la duresa real, quan una mala collita ho esguerrava tot: recordin la fil·loxera. Entre les fotos antigues per descobrir en el web del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), pertanyent a l'Arxiu Municipal de Girona, hi ha la imatge, un daguerreotip o una placa, dels supervivents del setge de Girona del 1809. Una foto colpidora, i recordada en un text de Rusiñol. La batalla d'extermini a on el poble gironí i un grup migrat de militars van aturar durant dies a la màquina militar més potent de l'època, l'exèrcit de Napoleó, va ser un dels símbols per l'Espanya liberal i els republicans, influïts per l'obrerisme. La foto mostra els veterans, reunits 60 anys després per celebrar l'aniversari. Gent amb mil nafres i el pes dels anys, dents mínimes, que llueixen medalles, asseguts i de peus, al voltant d'una figura de l'Església: rostres de 88 a 74 anys. Entre les banderes presents, la creu de Borgonya, l'emblema carlí oposat als liberals. La Girona monàrquica. Els furs que originen el catalanisme conservador. Amb els rostres que han viscut l'odi i la crueltat: banderes enfrontades tantes vegades, i herois imprevistos, malgrat ells mateixos, protagonistes de la història.