Cartes

11.07.2016 | 06:30

Any dedicat a Miquel Pairolí
eulàlia isabel rodríguez pitarque. torroella de montgrí
Dijous passat es va fer al Teatre Municipal de Girona un acte dedicat a l'escriptor i periodista Miquel Pairolí, que va morir ara fa cinc anys, en el qual es van llegir textos seus. Ha estat un dels molts actes de recordança que es faran aquest any; alguns d'ells a Quart, d'on era.
Aquests dies estic llegint La vida a la menuda. És un recull dels seus tres dietaris que va escriure entre 1990 i 2010. Va ser publicat la passada diada de Sant Jordi. Es tracta de reflexions al voltant de la vida i la mort a partir de la quotidianitat de cada dia i situades en un context molt concret, amb una referència clara al pas de les estacions de l'any. Alhora que ens va descrivint la geografia des d'on escriu, aprofita el regust d'una lectura, una música escoltada, una exposició vista o un passeig fet, per ­guiar la mirada i la sensació sorgida sobre la natura, el cant d'un ocell o l'explanació d'un pensament que, de forma literària perfecta i única, ens fa arribar.
En una de les pàgines del dietari Paisatge amb flames escriu sobre el dia que va morir Josep Pla, com el va afectar i li va recordar la primera lectura del Quadern gris i les que ja irremeiablement per a ell van seguir de l'autor empordanès, fins al punt de convertir-lo, per sempre més, en atret per la literatura i a estimar-la. Crec que ara a Miquel Pairolí li agradaria saber que ell també ha ajudat a estimar la literatura gràcies als seus textos literaris i periodístics. Que ara és ell el que també ha influït molts altres escriptors. La seva petjada és evident.

La reforma horària
Josep M. loste i romero. portbou.
La reforma horària és fonamental per al conjunt de la societat catalana. No podem seguir amb un model, antic i antiquat, que fa aigües per totes bandes i és el màxim responsable de la feble competitivitat de moltes empreses de Catalunya. La reforma horària és bàsica per impulsar una veritable modernització del nostre model, econòmic i social, que impliqui la superació d'uns vicis, individuals i col·lectius, que ens fan mal a tots. Hem de poder dormir les hores necessàries com el conjunt dels europeus, altrament cada dia serem menys productius i patirem més malalties. Doncs bé, si per anar a la feina tenim tantes dificultats, atès que el sistema de transport públic ferroviari convencional és tan deficient, això vol dir que si no solucionem al més aviat possible, el problema de la mobilitat dels catalans no ens en sortirem de cap de les maneres.
Pobles insostenibles
Lola Arpa Vilallonga. Peratallada.
Abocats a un canvi climàtic irreversible, passejant pels carrers i places de qualsevol poble de Catalunya, en aquests mesos d'estiu es fa evident la poca o nul·la estima dels ajuntaments per plantar arbres d'ombra, més al contrari, l'afició a tallar-ne, com és el cas del passeig de Vic. Mai he entès el motiu d'aquesta aversió, que només pot ser d'origen cultural. És per això que demanaria al responsable del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que aclarís el meu dubte, suggerint que de la mateixa manera que en construir una vorera o un carrer, s'obliga a una instal·lació adient de clavegueram i enllumenat, també obliguessin els ajuntaments a plantar arbres d'ombra i a tenir-ne la cura adequada. La gent caminaria més i l'aire es refrescaria i els aires condicionats reposarien.
No volem que es compleixi la dita que l'Àfrica comença als Pirineus

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema