l'Institut Nacional d'Estadística va publicar el passat 30 de juny les dades provisionals sobre xifres de població resident a Espanya a 1 de gener de 2016, l'Estadística de migracions corresponent a 2015 i les dades sobre adquisició de nacionalitat espanyol de residents estrangers a Espanya el 2015.

Faig a continuació una breu síntesi de les dades més rellevants referides a la problemàtica migratòria, que són d'especial interès per comprovar com està canviant la realitat de la immigració i de l'emigració a Espanya. Sobre l'explicació de què és l'estadística de migracions, es troba a la nota de premsa de l'INE, que indica que té per finalitat "el mesurament de les migracions que tenen lloc entre Espanya i la resta del món i entre les diferents regions espanyoles, desagregades segons sexe, edat, any de naixement, nacionalitat i país de naixement del migrant i origen i destinació de la migració".

En primer lloc, cal referir-se al descens de la població resident a Espanya. Els 46.438.442 habitants a 1 gener 2016 suposen un descens d'11.142 persones respecte a l'any anterior, sent part d'aquest descens el saldo negatiu migratori de 8.389 persones, ja que hi va haver 342.614 immigracions procedents de l'estranger, una xifra inferior a les 352.003 persones que van emigrar des d'Espanya amb destinació a un altre país. El descens del nombre total de població va afectar fonamentalment la població estrangera, ja que la població de nacionalitat espanyola augmenta en 24.313.

Les dades facilitades per l'estadística d'adquisició de la nacionalitat espanyola l'any 2015, que es va iniciar l'any 2013, recullen 114.207 residents estrangers que la van adquirir, una xifra un 44,5% inferior a la de l'any 2014, que va ser de 205.880. En un 70,1% (80.096 casos), l'adquisició es va produir com a compliment dels requisits de residència regulats en el Codi Civil, sent els ciutadans del Marroc que hi van accedir en major nombre (24.247), seguits per tres països d'Amèrica del Sud: l'Equador (13.931), Colòmbia (11.872) i Bolívia (11.165).

Així, l'increment de nacionals espanyols deriva del fet que la reducció de 57.589 persones nascudes a Espanya es va veure contrarestada numèricament parlant per l'increment de 81.902 espanyols nascuts a l'estranger. Per la seva banda, la disminució estadística d'estrangers residents a Espanya (4.418.898, 35.456 menys que l'any anterior) és deguda al fet que el nombre dels nascuts en territori espanyol (472.834) es va incrementar en 22.308, mentre que el dels nascuts en un altre país es va reduir en 57.764. Les dades sobre la variació de la població estrangera resident a Espanya durant el 2015 posen de manifest que els descensos més importants d'aquesta (conseqüència en gran mesura dels processos d'adquisició de la nacionalitat espanyola) es van produir amb ciutadans de nacionalitat equatoriana (-15.405), Bolívia (-12.232), el Marroc (10.227), i Colòmbia (-9.581).

Com ja he indicat, es va produir una immigració cap a Espanya de 343.614 persones, de la qual la gran majoria (291.387) eren nacionals d'altres estats i gairebé tots ells (285.152) havien nascut fora d'Espanya, mentre que el nombre de ciutadans espanyols que migrar des d'altres països cap a Espanya va ser de 52.227, en percentatges molt equilibrats entre els nascuts a casa nostra i aquells que ho van fer a l'estranger (24.060 i 28.167). El nombre de persones que van emigrar des d'Espanya cap a un altre país va ser superior, 352.003, dels quals 253.069 eren estrangers i en la seva immensa majoria, 238.648, nascuts a l'exterior, mentre que també van migrar 98.934 espanyols, dels quals el nombre més alt, 64.136 , va correspondre a nascuts a Espanya.

Una dada important a destacar, i així ho fa l'INE, és que per primera vegada des de l'any 2010 el saldo migratori d'estrangers va ser positiu, un total de 38.317 persones, ja que la població estrangera immigrant augmenta un 10,2% sobre la de l'any anterior, mentre que l'emigració estrangera va baixar un 20,9%. Els saldos migratoris negatius van ser de 17.699, 116.850, 210.624 i 55.504 persones el 2011, 2012, 2013 i 2014, respectivament.

Pel que fa a l'emigració espanyola a l'exterior, igual que en anys anteriors l'informe de l'INE destaca el cas de l'Equador, ja que la població migrant és fonamentalment no nascuda a Espanya o bé són menors de 16 anys, "fet que sembla indicar una migració de retorn d'equatorians d'origen que han adquirit la nacionalitat espanyola juntament amb els seus fills nascuts a Espanya". El 80,6% dels emigrants a l'Equador menors de 16 anys havien nascut a Espanya, un percentatge proper al d'uns altres dos països d'Amèrica del Sud: Bolívia (77, 2%) i Colòmbia (55,9%). No obstant això, convé assenyalar que la major emigració espanyola a l'exterior es va produir al Regne Unit, un total de 12.263 persones al Regne Unit, així que està per veure quines conseqüències tindrà sobre aquesta emigració, així com sobre la població resident, l'impacte de la decisió adoptada en el referèndum celebrat el 23 de juny de sortida de la Unió Europea.

Finalment, cal preguntar-se què cal destacar pel que fa a la immigració estrangera el 2015.

Si comparem les dades d'estadístiques laborals respecte a les ara examinades, segueix sent molt rellevant la importància dels dos països amb més població treballadora a Espanya, Romania i el Marroc, seguides d'Itàlia (28.899, 23.960 i 18.574, respectivament), i el mateix passa, en xifres absolutes, amb relació als dos primers països pel que fa a l'emigració, ja que van sortir d'Espanya 44.943 ciutadans romanesos i 26.072 de marroquins, tot i que els descensos més percentuals es van produir en països d'Amèrica del Sud: l'Equador (62%), Bolívia (58, 2%) i el Paraguai (56,3%).

Concloc. Les xifres posen sobre la taula una nova realitat migratòria, no aliena a les crisis econòmiques i socials i a les recuperacions que no arriben a tota la població ni molt menys. Toca ara saber gestionar aquests canvis.