23-J: tot el peix no està venut

12.07.2016 | 00:00

Ara que ja tenen un nom nou, Partit Demòcrata Català, i han deixat enrere les antigues sigles, CDC, cal fer i presentar la renovació definitiva.
Anys enrere els va tocar als d'Esquerra Republicana. Van saber substituir aquells que havien governat i que es barallaven, Carod i Puigcercós, per persones amb maneres de fer i estils nous i més integradors, Oriol Junqueras, Marta Rovira, etc.
Ara toca als del Partit Demòcrata Català.
Després del Congrés, el procés continua endavant, sobretot respecte les aspiracions de les persones que pretenen ser dins l'executiva del nou partit. Sembla que tots els que s'han pronunciat fins ara tenen possibilitats de ser escollits.
En Mas se n'ha sortit amb la seva proposta de president i vicepresidència. Ara falta veure qui l'ocuparà, ja que entre la militància hi ha un debat obert sobre si Mas ha de continuar tenint algun càrrec i estar al capdavant o si ha de fer un altre pas al costat i esdevenir un associat més i prou.
Entre els candidats a secretari general, sembla que en Jordi Turull ha sortit més reforçat que en Germà Gordó. Però només ho sembla, ja que manté intactes els seus suports i aquests dies analitzarà la seva tàctica per al 23 de juliol, dia en què s'han d'escollir els noms dels líders del partit.
I finalment, les esperances dels grups que es van crear a Convergència per refundar el nou partit també es troben intactes, inclús alguns han pujat posicions, com per exemple, en Marc Guerrero de Llibergència, que amb la seva intervenció al congrés contra les propostes de nom del partit de divendres a la nit va donar peu a un llarg aplaudiment i ovació per part de la resta dels congressistes. Tots aquests grups i altres conglomerats preparen les seves respectives candidatures, en solitari o conjuntes a través dels possibles pactes, per assaltar l'executiva del nou partit: Sector Rull, Generació Llibertat, Moment Zero, Gent 10, Llibergència.
Vist els posicionaments actuals, liberals, socialdemòcrates, neoliberals, conservadors, masistes, etc., el més normal hauria estat que d'aquest congrés haguessin sorgit més d'un partit.
Però, potser, tot el peix no està venut encara. És possible que en funció de quin sigui el resultat del 23-J, de les persones escollides per impulsar i conduir el nou partit, encara podem veure el naixement de nous partits polítics. Els noms estan al damunt de la taula: Més Catalunya (en castellà és Más Cataluña), Partit Nacional Català (Mas i Puigdemont van votar per aquest), Junts per Catalunya i fins i tot Catalans Convergents, per aquells sentimentals que encara defensen la marca «Convergència».
Que això passi dependrà de la capacitat de gestionar les expectatives dels corrents polítics i dels seus resultats, o sigui, de fer realitat les aspiracions polítiques de les persones que encapçalen aquests corrents, integrant-se en la nova executiva, i fins i tot de si Mas és present o no.
El que queda clar és que la creació d'un nou partit ha de comportar per força, per ser versemblant i interessant als ulls dels futurs electors, una renovació de persones amb noves d'idees, i això ha de significar, sí o sí, nous noms i cares noves, i sobretot aire fresc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema