Cartes

12.07.2016 | 00:00

Salt: que difícil és fer una denúncia
Fermin Vall-llovera. SALT.
Divendres passat van entrar a robar a casa, al c/ Àngel Guimerà de Salt. Es van enfilar a la canal i van entrar al primer pis, del qual van forçar la persiana. Es van endur efectiu i objectes de valor. Van actuar entre les 8 i les 9 del vespre, l'estona que a casa no hi havia ningú, però d'això no vull parlar-ne més.
Evidentment he de presentar denúncia per deixar constància del robatori i per a la companyia de l'assegurança perquè urgeix molt arranjar la persiana. El mateix divendres la patrulla urbana em diu que la puc fer a la comisaria de Salt, però una vegada feta la inspecció d'empremtes per part dels Mossos. Dissabte al matí els Mossos conclouen que no hi ha empremtes perquè els lladres segurament portaven guants.
Jo i el meu fill anem a comissaria i després d'identificar-nos els dic que vull presentar una denúncia, em responen que hauria de passar un altre moment ja que l'informe del inspector no està fet. Pregunto si podem tornar el diumenge i diuen que sí. El diumenge hi tornem i, sorpresa!, ens diuen que l'horari és fins a les 8 de la tarda, jo els dic que falten 10 minuts, contesten que hi ha un protocol per fer les denúncies i que seria més tard i, a més, va una altra persona davant nostre. Amablement ens informen que hi ha oficina a Girona oberta les 24 hores per a denúncies.
Jo em pregunto, si visc a Salt, m'han robat a Salt, i tenim comissaria a Salt, per què collons he d'anar a Girona? He arribat a la conclusió que a Salt tenen policia a la carta. El problema és que la carta la tenen ells.
De moment, per robar-me a casa, els lladres en van fer prou amb una hora i mitja. Jo he passat 48 hores intentant presentar la denúncia, vejam si ho aconsegueixo.
Finalment, ahir dilluns, vaig poder, atès molt amablement, fer la denúncia.

Suport a la denúncia del personal
de l'UCI pediàtrica
del Trueta
CARME BARCEL" I DORDAL. CALDES DE MALAVELLA.
Em dic Carme Barceló i sóc la mare de l'Ànton, el nen de dotze anys que el proppassat dia 30 de desembre va patir un greu accident en caure des del cim del Puigsacalm. Puc dir que tant l'Ànton, com en Xevi, com jo mateixa, vam viure, en viu i en directe, durant una bona colla de dies dins de l'UCI pediàtrica de l'hospital Trueta.
Quan el meu fill va arribar estava molt malalt, però dins de l'UCI vam trobar «uns àngels» que els van cuidar, tractar, mimar fins aconseguir recuperar-lo. Aquest és el nom que penso que cal donar a tot l'equip sanitari del lloc: metges, infermeres, auxiliars... que es desvivien pels petits grans malalts que hi havia en aquell estret espai. Puc dir-vos que l'espai era tan estret que quan calia posar-li per via alguna medicació al meu fill, havíem de treure la senzilla cadira que hi havia al costat del seu llit per poder-hi arribar. També us diré que a l'UCI hi ha només tres places, sovint ocupades per nens molt petits, això vol dir que els seus llitets ocupen poc espai: si haguessin sigut llits de la mida del que tenia el meu fill, segurament encara hauria sigut pitjor.
Mentre vaig ser-hi vaig poder veure nens molt malalts que arribaven d'altres hospitals gironins: de Figueres, de Palamós... I arribaven allà perquè sabien que era el lloc més adequat per poder salvar-los. Però penso que és molt decebedor que a tota la província de Girona només hi hagi tres tristes places a l'UCI pediàtrica i que encara estiguin en una situació tan precària, per no dir alguna cosa més grossa.
Nosaltres voldríem donar el nostre total suport al personal que denuncia que un lloc que hauria de ser modern, gran i confortable, s'hagi quedat ancorat al passat.
I afegim: no està a l'altura de la gent que hi treballa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema