El cost de la comunicació ha estat un factor ben present en moltes de les principals transformacions de la història. Al principi, quan imperava la conversa cara a cara, els nostres avantpassats s'organitzaven en grups petits i aïllats. Eren les bandes. Quan la caça i la recol·lecció van donar pas a la ramaderia i l'agricultura, i, sobretot, quan les persones van aprendre a comunicar-se a distància i de manera barata mitjançant l'escriptura, es van constituir comunitats majors, governades amb unitat. Es van constituir llavors els regnes.

La impremta va permetre després que els individus corrents estiguessin millor informats sobre els assumptes públics. Aquest coneixement els convidava a opinar sobre el seu propi govern. I van aprofitar l'oportunitat. Van arribar així les democràcies.

Des d'aleshores, els moviments de descentralització s'han intensificat. No obstant, la política, l'economia, la cultura... no s'acaben d'adaptar al nou context. Els nuclis petits van donar pas a les jerarquies sòlides, i aquestes, en teoria, havien de cedir a favor d'unes xarxes perfectament articulades. En canvi, els desequilibris, tant socials i territorials com tecnològics i educatius, són tan aguts que han generat una atomització caòtica amb nexes força difusos.