Les oportunitats de la crisi són bones per als que es fan milionaris amb l'horror aliè sense sortir a la llum però el moment és fatal per estar a la vista. Miri Artur Mas, amb el que ell va ser, alçant la seva làpida i aconseguint un nou nom per a aquell partit que es deia Convergència i cognom Pujol. Amb la samarreta blanca de Partit Demòcrata Català, va de paleta a construir nació.

Amb la mateixa ploma amb la qual demana favors per carta al president del Sudan del Nord, condem?nat per la Cort Penal Internacional per crims de guerra i de lesa humanitat, Felipe González escriu com han de ser governats dos països. Que opini de Veneçue?la s'entén: és el país preferit dels polítics espanyols per fer política. Semblava cosa de Podem però la desfilada d'exdiputats per Caracas no cessa. El consens no es practica aquí però ho intenta allà José Luis Rodríguez Zapatero, fantasma a Espanya, cercador de pau social a Ve?neçuela. Quan Felipe diu a Espa?nya el que és bo per a Veneçuela s'entén que és lobby però quan li diu al PSOE el que és bo per a Espanya ho fa com a expresident socialista o com lobbista de grans empreses?

José María Aznar va fer el cim a les Açores però ara arriben del Regne Unit informes que indiquen es va aliar amb Tony Blair per fer veure que volien retardar la segona guerra de l'Iraq. Federico Trillo, Napoleó a Perejil i paladí de la veritat a Turquia, nega la tesi principal: Espanya no va anar a la guerra de l'Iraq. Era amb l'invasor però de bon rotllo. Com sigui, l'informe no descobreix faceta nova d'Aznar, que es va acomiadar donant la seva paraula als directors dels principals diaris espanyols que l'11-M era un atemptat d'ETA. Com a mentida d'Estat hi haurà qui defensi que va ser «pel nostre bé». Avui, Aznar, excèntric milionari i culturista, ja només menteix en el seu propi benefici.