Carta oberta a la batllessa de l'Ajuntament de Girona

MONTSE SERRA NADAL, CAROLE HOPKINS BEST I 179 SIGNATURES MÉS. GIRONA.

Benvolguda Sra., ens adrecem a vostè per demanar-li que acabi de connectar el passeig de la vora del Galligants, que va des de la plaça dels Jurats fins al camí de Sant Miquel (on hi ha el Restaurant El cul del món).

Es tracta d'un passeig idíl·lic, molt ben construït, i que les persones que anem a peu podem utilitzar sense haver de passar per la carretera amb els vehicles. Però, de sobte, el camí es perd uns 40 o 50 metres perquè hi ha una casa que l'ocupa. Llavors, s'ha de tornar per la carretera fins al restaurant. El camí és públic i el cost de netejar-lo segurament és mínim.

Hi ha molta gent que el fem servir habitualment per fer diferents rutes a peu i que agraïm a l'Ajuntament la seva sensibilitat per recuperar les vies verdes al voltant de Girona. Però ens sorprèn que no faci aquesta connexió de pocs metres. Per això li demanem, si us plau, que recuperi aquest trosset de camí i el faci netejar.

Qui ha de pagar unes noves eleccions a l'Estat?

Romà Monreal i Bosch. president av palau-sacosta. GIRONA.

Llanço una proposta lògica i amb la qual molts estareu d'acord. Per què hem de tornar a pagar els ciutadans unes noves eleccions generals? D'uns partits polítics que s'han separat de nosaltres, que viuen aïllats, que no saben ni volen governar, que primer defensen els seus interessos de partits per sobre de l'interès general i dels votants als quals els importa un rave; actuen egoistes com els nens petits. En comptes de servir al poble com és la seva obligació, no ho fan, ens utilitzen perquè estiguem al seu servei. Jo dic prou! Nosaltres hem d'agafar la iniciativa, i la primera proposta és exigir que els partits paguin de les seves butxaques les últimes eleccions generals i les properes. Així ja veurem com treballen d'una vegada i busquen els pactes entre ells, quan els deixem de pagar, perquè amb la panxa plena és molt fàcil jugar i que paguem tots.

La segona proposta és que la ciutadania treballi conjuntament amb els partits polítics per tirar endavant els països... Hem de canviar la mentalitat per treballar tots junts en una mateixa direcció i acabar amb els egoismes partidistes dels polítics, a fi de que estiguin al nostre servei.

La tercera proposta, quan un polític durant la campanya promet un fet i quan governa no el compleix, hauria de dimitir al segon, per mentider.

Premi d'Europa 2016

Lluís Torner i Callicó. girona.

El divendres dia 8 de juliol, al Teatre Municipal de Girona, es va celebrar l'acte de lliurament, a la nostra estimada ciutat, del Premi d'Europa 2016. Entre altres participants, alguns dels quals ben jovenets-descomptant els polítics- vàrem tenir el goig i l'honor de poder prendre-hi part, en representació de les Aules d'Extensió Universitària per a la Gent Gran, de Girona.

Quan, molt amablement, per part de l'Ajuntament, se'ns va demanar la nostra participació -com a gironins, de naixement i de cor- ens vàrem sentir humilment afalagats i il·lusionats; pensàvem que es tractava d'un acte molt important, el fet que Girona rebés el públic reconeixement, a través del lliurament d'un premi, concedit per l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. Tot plegat, ens féu pensar que la ciutat en ple se'n faria ressò, i que els gironins, en gran nombre, deixarien petit el Teatre Municipal, amb la seva assistència. Anàvem errats, ens sentírem un xic decebuts, en veure que no fou així, l'assistència fou bastant minsa, impròpia de la importància de l'acte. Els representants de l'Assemblea Europea no degueren quedar-ne gaire satisfets, no se n'emportaren una impressió gaire falaguera.

Voldríem pensar que la poca assistència, en comparació amb altres celebracions de menys importància ciutadana, fou deguda al fet que ni el dia, divendres, ni l'hora, les cinc de la tarda, ni el temps, plujós i xafogós, ni el mes, juliol, varen engrescar als nostres congèneres. Que hi farem! Mirem la part positiva, el premi concedit, ja ningú ens el pot prendre; constarà als anals històrics de la nostra ciutat, esperem que amb el temps, puguem valorar més la importància de la seva concessió.