Éi els dotze apòstols

13.07.2016 | 00:00

Les bases, especialment les juvenils, van obligar el congrés fundacional de la post-Convergència a canviar la paraula «sobiranista» per «independentista» en diversos llocs del document ideològic. I això que el nou partit ja es definia clarament per la independència, però els impacients no volien cap mostra de timidesa i la seva posició va ser majoritària. No ha estat doncs la figura d'Artur Mas, suposat flautista d'Hamelin, sinó la militància de CDC-PDC la que ha culminat la «deriva» independentista i renuncia així a atraure aquells catalanistes que no se senten còmodes amb la idea de la secessió. Però potser ja no n'hi havia, d'aquests: els que no han abraçat l'unionisme per pànic al salt al buit, han abraçat l'independentisme per fàstic i indignació davant de tantes males jugades.
Per tant, el PDC no serà el partit de la moderació nacionalista. No serà en això que es diferenciï d'Esquerra. Caldrà veure en què se'n diferencia si, a més a més, encadena una proclama socialdemòcrata darrere l'altra.?Si el PDC és independentista, d'esquerres i republicà, què el separa del partit de Junqueras? I si són més o menys el mateix, com s'ho farà el votant per decidir entre l'un i l'altre? Però, a més a més, a qui votaran els independentistes de dretes? Perquè n'hi ha. Molts, si comptem els que no saben que ho són.
Mas va buscar un congrés controlat i se n'ha sortit prou bé, però ha rebut dues esgarrinxades. Una, la desautorització del sistema de tria del nom, que de fet era una protesta contra un procés secret de cuina de les decisions que Mas havia d'anunciar a les masses convergents rendides. No ha estat així, s'ho ha hagut de treballar. L'altra, la tria final del nom, en què va votar amb l'opció derrotada. I això que ell, per edat, hauria de conèixer el perill de ser coneguts com «els nacionals». Però a canvi d'aquestes esgarrinxades se n'ha sortit en l'aspecte organitzatiu: s'ha aprovat el seu esquema, amb un règim d'incompatibilitats que dóna per a molt. Es va fer bona feina de passadissos.
Però això continua. Ara ve quan el maten. Avui acaba el termini per presentar candidatures als càrrecs de direcció: el duet presidencial, el coordinador general i els altres onze dirigents. Ara veurem qui es presenta, amb quines idees i suports. Hi haurà un debat, informal però real i intens, sobre persones i sobre idees.
I que em perdonin els postconvergents i els capellans, però les xifres donen per fer aquest paralel·lisme: Nostre Senyor, la Mare de Déu i els dotze apòstols.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema