OPINIÓ

Marmotes

"En cinema, hi ha tres pel·lícules que ja fa temps que comparteixen el podi de les més citades"

13.07.2016 | 07:31

Entre moltes altres coses, política i periodisme comparteixen el gust per agafar-se a uns referents culturals determinats a l'hora d'enriquir els seus relats, a vegades per dotar-los d'una pàtina globalitzadora (res millor que una picada d'ullet als gustos populars per simular que t'hi aproximes) o fins i tot per donar-se-les d'irònic o ocurrent. En cinema, hi ha tres pel·lícules que ja fa temps que comparteixen el podi de les més citades.

La primera és, sense cap mena de dubte, Atrapat en el temps (traducció aplicada en el seu dia a Groundhog Day, o El Dia de la Marmota). El seu ús, però, parteix d'un equívoc molt habitual: els que se'n serveixen per subratllar la sensació de bucle de la política actual acostumen a dir que vivim a «El Dia de la Marmota», però en realitat s'hauria de citar el títol de la pel·lícula tal com el coneixem aquí perquè la metàfora fos realment efectiva. Apel·lant a la marmota i no a la pel·lícula s'està posant d'exemple una tradició meteorològica que poc o res té a veure amb la repetició sistemàtica que es pretén denunciar.

La segona és un altre clàssic modern, Matrix, recorrent en l'esgrima parlamentària quan un dels seus representants vol acusar l'adversari de viure en una realitat paral·lela. De nou, un equívoc: Matrix no era cap dimensió alternativa ni un altre planeta, sinó un miratge creat per la màquina per convèncer l'individu que aquella era la seva realitat. Per tant, acusar algú de viure a Matrix és convertir-lo de facto en un esclau de la manipulació informàtica. No sé jo si aquest és el veritable objectiu de la cita.

I finalment el podi també l'ocupa Bienvenido Mr. Marshall, la pel·lícula que se cita des del periodisme sempre que un nord-americà trepitja casa nostra. Però sempre, sempre, eh? La referència està ben trobada, sí, però només una dada per resumir el problema: el film és del 1953.
Les tres pel·lícules, de fet, vindrien a ser la síntesi d'una evidència: alguns polítics i periodistes haurien d'anar ampliant els seus horitzons culturals. I amb urgència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema