És probable que vostè, si està llegint aquest diari al bar, estigui bevent un cafè, un tallat o un cafè amb llet acompanyat per un croissant, un dels esmorzars més habituals a Catalunya. A molts ens agrada el croissant de mantega, tal com es fa a França, però és difícil de trobar al nostre país, i cal dir que s'en fan de veritablement dolents. De totes maneres, a Catalunya ja hi ha sensibilitat per aquest tema. El millor croissant de mantega de l'estat espanyol del 2015 va ser el que elaborava Lluís Costa, de la pastisseria Vallflorida de Sant Esteve de Palautordera. Costa, segona generació de pastissers i exalumne de l'Escola de Pastisseria de Barcelona, es va imposar entre els 44 participants de tot l'Estat que havien presentat els seus croissants artesans al Concurs Millor Croissant Artesà de Mantega d'Espanya. La pastisseria Vallflorida és un negoci familiar dedicat a la pastisseria, que va obrir el seu primer establiment a Sant Esteve de Palautordera el 1983 i el 1988 un segon local a Santa Maria de Palautordera. El jurat del millor croissant de mantega, organitzat per l'Escola del Gremi de Pastisseria de Barcelona, va valorar, principalment, el sabor i l'acabat dels croissants. Han de ser de banya recta o de mitja lluna i formats amb un mínim de tres voltes. L'aspecte és fullat, pesen entre 45 i 65 grams i les bases del concurs no admeten les farcides o decorades. Lluís Costa pren el relleu a Oriol Balaguer, el guanyador de l'edició de l'any anterior.
Catalunya, certament, és una referència en el ram de la brioxeria. El croissant -popularment «crusant»- és molt popular, com ho són els xurros a Espanya. L'esmorzar català, en efecte, sol fer-se amb croissants, mentre que l'esmorzar «castizo» espanyol és a base de xurros.
El seu origen és un 11 de setembre -potser per això ara és tan català! Data del 1697, quan els Habsburg, a Viena, varen guanyar l'exèrcit turc, impedint l'islamització en cadena d'Europa. Un flequer d'origen polonès creà un pasta en forma de la mitja lluna de l'islam, per cruspir-se'l... Maria Antonieta l'introdueix a França el 1770, on obté un gran èxit. Al segle XIX arriba a Catalunya i es difon a d'altres països, com Itàlia -on se sol anomenar cornetto-, que semblaria que tindria un doble origen: d'una banda, el croissant francès i, de l'altra, el schiffel austríac. Són en forma de corn o bé fusiformes, i normalment farcits amb melmelada, xocolata, crema pastissera, Nutella... Sol ser de pasta de brioix o de full.
A Catalunya també sofreix aquestes transformacions. Canvia el tipus de pasta, la forma, el greix emprat -sol ser llard- i n'hi ha de farcits o recoberts amb xocolata. Apareixen també els minicroissants i els entrepans amb croissant. A més solen ser més ensucrats que a França, ja que solen tenir un recobriment una mica caramel·litzat.
Als Estats Units han fet furor els «cronuts» -barreja de croissant i doughnnout-, de pasta fregida, una autèntica bomba calòrica que també ha arribat a Catalunya.
