MIQUEL DE PALOL I EL TEATRE

15.07.2016 | 00:00

«D'aquesta manera, a poc a poc, i gràcies a l'existència de la Universitat de Girona i la recerca que promou es va rescatant de l'oblit
una figura cabdal de la vida cultural, social i política de Girona»

Dilluns d'aquesta setmana s'ha defensat, a la sala de graus de la Facultat de Lletres, la tesi doctoral de Iolanda Vila Serra sobre el teatre de Miquel de Palol, dirigida per la professora Margarida Casacuberta. La tesi, en dos volums, tracta de «L'obra teatral completa de Miquel de Palol i Felip (1885-1965). Estudi i edició». El volum I inclou la part d'estudi i el volum II correspon a l'edició dels textos. En la solemnitat gòtica del claustre de l'antic convent de Sant Domènec han ressonat, un cop més, les paraules d'aquest autor gironí en presència d'una filla i d'un nét: Maria de Palol Salellas i Miquel de Palol i Muntanyola.
La sòlida recerca de Iolanda Vila i la generositat de la família Palol, que ha posat a disposició de l'Arxiu Municipal de Girona el seu fons documental, han permès establir l'abast d'una obra que ha romàs, en la seva major part, inèdita i no estrenada, i subratllar un fet remarcable: desmentir la idea d'un suposat paper subsidiari de l'obra teatral de Palol, atès que per cronologia, per contingut i per ambició, el teatre situa Palol en un lloc més destacat de la literatura catalana que la seva condició de poeta reconegut i assidu de Jocs Florals diversos i, especialment, els de la ciutat de Girona. A partir d'ara podem ampliar fins pràcticament el doble el nombre d'obres teatrals conegudes de Palol, que Iolanda Vila estableix en les següents: Lo tercer amor/Les dugues cartes; Cadenes; Senyoreta enigma (1921); Enemic amor (1921); Les petites tragèdies (1923); El clavell roig i Jueus (escrita el 1935, i publicada setanta anys més tard, el 2005). Entre parèntesi he posat la data d'edició de les que ens eren conegudes i, així, podem apreciar la novetat de la part d'obra que ha continuat fins ara desconeguda i inèdita.
D'aquesta manera, a poc a poc, i gràcies a l'existència de la Universitat de Girona i la recerca que promou es va rescatant de l'oblit una figura cabdal de la vida cultural, social i política de Girona. Així, amb anterioritat, i també amb la direcció de Margarida Casacuberta i de Lourdes Sánchez Rodrigo, l'any 2014, es va presentar, a la Universitat de Granada, la tesi d'Esther Fabrelles sobre «Miquel de Palol: un intel·lectual oblidat (1910-1930)», després que l'any anterior hagués defensat, a la Universitat de Girona, un treball per al Diploma d'Estudis Avançats sobre l'estudi dels primers anys de la dedicació de Palol als escrits periodístics i als articles en premsa.
En termes de coneixement i de reconeixement de l'obra de Miquel de Palol hi ha, ara, a punt de publicar-se l'edició, que ha preparat Esther Fabrelles, de la poesia completa; la mateixa Esther Fabrelles està fent un estudi i un repertori exhaustiu de l'obra periodística, que ens ha de fer conèixer el punt de vista d'un observador atent, crític, compromès i amb visió de futur, i a partir d'ara mateix tenim a disposició per veure si se'n pot fer una edició, el treball de Iolanda Vila que incorpora tot el teatre que coneixem de Palol.
Estic convençut que la Fundació Valvi, que ha dedicat una part dels seus esforços a divulgar l'obra de Palol amb les edicions de Jueus (2005), de Camí de llum (2009) i de Girona i jo (2010), la primera inèdita fins aquesta edició i les altres dues, ja conegudes, amb textos incorporats i amb estudis introductoris i que té, com hem dit, preparada l'edició de la Poesia completa de Miquel de Palol, no pararà de fer contribucions a la difusió i al coneixement renovat d'aquest autor.
Mentre anem arrodonint la figura literària de Palol, amb contorns cada cop més precisos i ajustats, queda encara una feina per fer; es tracta de situar el personatge en el seu paper en la vida política gironina i la seva implicació en la política municipal fins al punt que, entre 1931 i 1933, Miquel de Palol apareix, per l'absència reiterada de Miquel Santaló, prodigat a la política catalana i espanyola, com l'alcalde de fet de l'Ajuntament de Girona. Un estudi d'aquestes característiques seria un bon complement al magnífic treball que ens acaba de presentar Jordi Galí i Farrés sobre els «Alcaldes de Girona, 1931-1939» (Ajuntament, 2016), que ens presenta la biografia dels alcaldes republicans de la ciutat però que, naturalment, no ens pot fer (no era l'objectiu del treball) la d'un personatge com Palol, que no va assolir la condició d'alcalde de la ciutat, malgrat va presidir una bona colla de plens de l'Ajuntament de l'etapa inicial de la II República espanyola.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema