m'entristeix la notícia de la mort de Mn. Capdevila. No l'havia tractat gaire, però en tinc dos records concrets.

El primer és de quan preparava la història d'Unió Democràtica de Catalunya, i el vaig anar a trobar, al seminari de Girona, perquè em parlés del seu pare, Josep M. Capdevila i Balanzó, que havia estat director del diari El Matí, un periòdic esplèndid d'orientació i de presentació. El fill em va explicar que el seu pare estava molt identificat amb aquell partit, però que no hi havia volgut ingressar perquè creia que no convenia que el seu diari s'hi identifiqués. Amb tot, els ajudava tant com podia, i El Matí donava compte generosament de la vida d'Unió Democràtica. Mn. Capdevila em va explicar també una anècdota del seu pare, que aleshores em va fer prometre que no publicaria en el meu llibre, però que ara crec que puc donar a conèixer. Capdevila i Balanzó va anar a veure el bisbe Irurita per explicar-li la posició cristiana del seu diari, en el qual es defensava l'Església des d'una posició republicana i catalanista. El bisbe va replicar que tot allò que feia no servia de res, i va exclamar, literalment: «Desengáñese: ¡Cristo necesita una espada!». Pel que més tard he sabut, aquestes paraules s'atribuïen a les pseudoaparicions d'Ezquioga, al País Basc, que exhortaven a una revolta armada contra la República, i que hagueren de ser desautoritzades per la jerarquia eclesiàstica. Irurita havia anat d'incògnit, vestit de seglar, al lloc d'aquelles suposades aparicions; se n'han publicat fotografies.

La segona anècdota és de quan jo era al monestir de Medellín, fundació de Montserrat a Colòmbia, el 1964. Capdevila pare es va haver d'exiliar el 1939 i exercia de professor de filosofia en un institut femení. El seu fill el va anar a veure i el va portar al nostre monestir, que per la seva litúrgia era com un Montserrat en petit. El Sr. Josep M. Capdevila estava molt malalt del cor, caminava amb bastó i de bracet del seu fill i no podia fer esforços ni pujar escales, però mantenia el bon humor. Aleshores a Espanya se celebrava aquella campanya organitzada per Fraga dels «25 años de paz». L'exiliat Capdevila comentava: «Si Franco no hagués fet la seva guerra, ara en lloc de 25 anys de pau en tindríem 66, a comptar des de la guerra de Cuba».