Cartes

17.07.2016 | 06:30

La importància
d´un nom
Carles Mallart. Girona.
Fa pocs dies CDC ha decidit portar una important renovació nom inclòs. La seva militància ja l´ha triat i per tant la meva opinió ni vol, ni pot influir en un tema que considero cabdal. Un nom adequat, curt, seriós, impactant, que el sol nom vulgui dir un missatge potent, que sigui marca, que si pot ser expliqui una història, que representi un sentiment... és molt i molt important. Per acabar-ho d´adobar ara al registre de patents i marques de Madrid i/o Interior per similitud de la paraula «demòcrata» no el vol inscriure. Sense cap ànim de donar lliçons però sí que professionalment li tinc un respecte al tema, i en tinc alguns coneixements i experiència. Els noms són cabdals, importantíssims, fonamentals, i moltes vegades encertar-los és la clau de moltes coses.
Vaig militar a CDC fins al maig de 2007, conec la casa, amb els seus defectes i virtuts. Personalment a mi m´hauria agradat tal com proposava una part del sector Gordó, Nova Convergència, en el benentès que podrien coexistir les dues paraules i d´aquí uns anys o abans eliminar-ne la paraula «nova». I, ull, tot seguit fer una renovació profunda de cares i persones, sense tirar a fora ningú, però que molta vella guàrdia hagués fet un pas al costat. Avui en dia crec que en els partits com en moltes coses s´imposa un sol nom, exemple: Ciutadans, Podem (després afegit Units). Hi ha una dita en premsa que diu referent a un article: Te l´he fet llarg perquè no he tingut temps de fer-te´l curt (òbviament dient el mateix però resumit). Resumir és un art i no tothom en sap.
Què fan les teles per identificar el seu canal: TV3, Canal 33, TV1, La Sexta, Tele 5...; és a dir, combinen una breu paraula amb un número, i oi que és fàcil de recordar? Cert que sí i per això ho fan. Què fan les marques de cotxes?: Seat León, Córdova, Audi A4, BMW... la mateixa tècnica, paraules i/o números, curt, curt i més curt, i els Bancs: Caixabank, BBVA, Santander, Sabadell, Popular... mateixa tècnica.
Amb sinceritat, crec que crear una «marca de partit nova», tot menyspreant o eliminant l´antiga marca Convergència (CDC, abans CiU), malgrat els problemes, en una antiguitat de més de 40 anys és un luxe que es pot pagar car. Catalunya necessita que l´espai que ha ocupat històricament les últimes quatre dècades Convergència, quedi convenientment cobert, i amb marca potencialment forta i contundent. Això sí, tot eliminant tots els càncers que en els últims anys li han anat sortint, i que si ho fan bé, i de debò se´n pot sortir; i si no ho fan, llavors gairebé segur pot acabar marginal, residual i amb un espai ocupat pels «populismes» recents o els que puguin sortir. I també deixar de mirar contínuament altres partits: què fan, què pensen, què diran... Estimem Catalunya per sobre de tot.

Si el lladre és el banc... cap problema
joan enric carreras mercader. Bellcaire d´Empordà.
He estat llegint les «clàusules sòl» i suposo sabeu tots quina ha estat la cacicada d´Europa. També he vist a la TV l´aixecada de camisa feta a milers de persones amb les preferents. Això deu ser la consigna Salvar al soldado Ryan, els altres ja el poden matar, sense parlar d´altres «productes bancaris» com els swapps i una llarga llista que podríem parlar, a més de tenir la banca màniga ampla per aplicar comissions i altres actes abusius, i la provocació de descoberts en acceptar el càrrec d´algun rebut i deixar el compte amb menys de 10 euros, per exemple, i al cap de dos dies fan un càrrec de 35 euros per penalitzar el descobert. Però la més sagnant de totes és quedar-se un habitatge pel 50% del seu valor de taxació, feta pel mateix banc, per unes empreses «externes» (?) que de fet no fan res més, i lògicament no aniran contra els seus clients, amb l´obligada complicitat dels jutges que ho permeten i que a més d´espoliar el pobre procurant deixar-lo sense habitatge, i a sobre deixar-li un «deute inventat» de despeses i interessos que mai podrà assumir. I després el Govern de torn li aplicarà uns impostos elevats perquè un dia van haver de rescatar els bancs perquè no fessin fallida, i en cap moment van rescatar les milers d´empreses que sí van fer fallida i van deixar moltíssimes famílies sense treball i a la misèria. De fet estan fent el mateix que al segle XVIII, uns pocs rics usurers es queden tot el que és dels pobres, sense perruques, però amb ordinadors, telèfons mòbils i botxins amb corbata que fan la feina bruta mentre ells s´ho miren des de casa grassos com porcs, despatxos guapos amb climatització, situacions de privilegi, propaganda per anar sumant incauts. I ara bancaires seguiu fent la «feina» fins que us diguin «Roma no paga traïdors» i, apa, també al carrer.

Amor de pare i mare
Enric Barrull Casals. Girona.
És un fet que, malauradament, cada dia es destrueixen més famílies. En aquest context i sobre la vocació de la família, el Papa assenyala a L´alegria de l´amor que «l´absència del pare marca severament la vida familiar, l´educació dels fills i la seva integració en la societat. La seva absència pot ser física, afectiva, cognitiva i espiritual. Aquesta manca priva els nens d´un model apropiat de conducta paterna».
Potser per això, Francesc, el Papa, insisteix que «en la naturalesa mateixa de l´amor conjugal hi ha l´obertura al que és definitiu» i descendeix al desig sexual que «amb el temps es pot transformar en desig d´intimitat i «complicitat». No podem esperar tenir els mateixos sentiments durant tota la vida. En canvi, sí que podem tenir un projecte comú estable, comprometre´ns a estimar-nos i a viure units fins que la mort ens separi».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema