En el debat sobre la renovació de l'ensenyament perquè afronti els reptes d'una societat que es transforma amb les tecnologies i canvia el sistema de valors, hi ha una coincidència a considerar primordial l'adquisició de les competències i les aptituds que aportaran als alumnes autonomia i els permetran d'adequar-se als requeriments del futur. Esquivant la temptació de resignar-nos a la continuïtat rutinària, s'imposa un qüestionament dels mètodes tradicionals, que en preservi aspectes que continuïn essent ben aplicables i que hi aporti un nova perspectiva, perquè l'aprenentatge sigui un procés més actiu, dinàmic i motivador sense que en minvi la solidesa.
Des d'una pedagogia participativa, integral i personalitzada, l'escola ha de contribuir: a) a estructurar el pensament, a nodrir-ne la capacitat d'abstracció, de dur a terme operacions matemàtiques, b) a adquirir una aproximació científica a la naturalesa, c) a assumir amb criteri la gestió dels sentiments i de la convivència, d) a estimular el sentit estètic, la sensibilitat per a les arts i el gaudi de la bellesa, i d) a facilitar la consciència i les eines lingüístiques que permeten articular les idees i comunicar-se amb els altres d'una forma precisa i completa.
L'ensenyament s'ha d'inspirar en l'humanisme i ha d'atendre la diversitat, cada cop més significativa. S'hi ha d'aprendre a aprendre. En aquest sentit, dominar les tècniques de l'escriptura, amb independència del suport tecnològic que es faci servir, és un aprenentatge indispensable, perquè constitueix un fonament per a la comunicació formal, però alhora per dotar de més recursos la comunicació espontània, sovint insatisfactòria per pobra i reiterativa.
Saber transmetre pensaments però també emocions ens ajuda en la nostra vida personal i professional. Vet aquí, doncs, un bon motiu per dedicar atenció a l'expressió oral, a la redacció escrita i a la incorporació de principis que, des de la pràctica assídua, ens aportin possibilitats d'introduir-hi millores i assolir-hi un progrés. No n'hi ha prou, amb l'estudi sistemàtic de la gramàtica.
No hi ha aprenentatge eficaç sense la implicació directa de l'alumne, sense l'exercici del discurs i la constatació dels dèficits de coneixement i les mancances instrumentals. Els alumnes no poden ser mers receptors, sinó que han de saber explicar-se en veu alta o redactar des de missatges succints a textos literaris. I els professors ho han d'estimular i acompanyar plantejant ambients, situacions,... que activin els usos lingüístics. Al llarg del període escolar els centres d'ensenyament han de promoure el desplegament de les potencialitats intel·lectuals i artístiques dels estudiants.
Els alumnes d'avui són, en aspectes rellevants, prou diferents dels de fa quaranta anys. La nostra ment gestiona més informació i s'han multiplicat les portes des d'on accedir al coneixement, però ens cal més que mai un fonament consistent perquè el timó de la nostra vida no se'ns escapi de les mans i disposem d'eines i criteris per discernir i per orientar-nos.
