Poques paraules es poden emprar per definir el gest mesquí d'un individu que, amb un camió de gran tonatge, envesteix una munió de gent indefensa, famílies, tants infants, en un passeig de Niça quan acabaven de gaudir dels focs artificials que celebraven la festa nacional francesa. Víctimes innocents d'un personatge ple d'odi emmascarat en la religió per intentar justificar l'assassinat covard.

El fet que aquest atemptat arribi a França el 14 de juliol, quan aquesta roman en estat d'excepció, d'una forma diferent als atacs anteriors, demostra la dificultat per desactivar uns assassinats que poden afectar qualsevol persona, en qualsevol lloc. Imaginin els milers de camions que cada dia passen a través de la Jonquera. Imaginin els problemes de països com Espanya, França i Itàlia per tenir una seguretat plena en la seva indústria turística, que són de les més importants del món.

Occident ha bastit a través de la història uns espais preciosos de llibertat, per a les idees i la religió, per a la gradual acceptació del diferent i el refugiat, que són amenaçats per una concepció de la religió i el poder de caire medieval que defensa el Daesh, que xoca amb els principis de la Revolució francesa, i que, com a problema mundial que és, ha de ser vençut per una coalició de forces democràtiques, que deleguin en els àrabs el seu futur.

En contra d'un pacifisme a ultrança que somia una part de la societat, els espais de llibertat es defensen també des d'exèrcits democràtics, per mantenir les llibertats que, malauradament, no disfruten en molts llocs del planeta.