la fascinació pel món espiritual oriental, no sé si considerar-lo una llevantada que s'emporta la sorra de les nostres tradicions o un xirimiri, pluja menuda i seguida que rega, possibilita i enforteix el nostre muscle espiritual. Només cal entrar en una llibreria i el tema del mindfulness, ioga, zen, tai-txi, etc. omple bona part de les lleixes. Arreu s'imparteixen cursos, seminaris, sessions de meditació budista en totes les seves tradicions.
Només a tall d'anècdota i per veure el nivell de popularitat recordo el viral tuit, objecte de gran escàndol, que la reina Letícia va enviar a l'empresari imputat per les anomenades "targetes black": "Ltzia: Te escribí cuando salió el artículo de lo de las tarjetas en la mierda de LOC y ya sabes lo que pienso Javier. Sabemos quien eres, sabes quiénes somos. Nos conocemos, nos queremos, nos respetamos. Lo demás merde. Un beso compi yogui (miss you¡¡)". Evidentment el "compi yogui" feia al·lusió a la classe de ioga que compartien. Res més. Queda palès que l'espiritualitat oriental ha penetrat en tots els nivells de la nostra societat. I que ha vingut a occident per quedar-s'hi. Hi ha tècniques que ja fa més de cent anys que són a casa nostra. Si parléssim en termes de màrqueting, podríem dir que les tècniques de meditació orientals han guanyat el mercat a les tradicions cristianes occidentals.
És innegable que les estones de relaxació facilitades pel mindfulness (atenció plena) i altres tradicions budistes són un impuls per defenestrar de la nostra ment la por, l'angoixa, l'ansietat i potser també algun dolor físic. Així és acceptat per la neurociència en el seus estudis multidisciplinaris de l'estructura, les operacions i el funcionament del sistema nerviós i, molt especialment, del cervell, amb notables contribucions a la profilaxi neurològica, psiquiàtrica i psicològica.
Amb aquesta base científica, les tècniques de meditació orientals han penetrat (massivament, diria jo) a la nostra societat occidental i també en el món de l'empresa, especialment les multinacionals. A títol indicatiu esmento General Mills, Google, Procter&Gamble, Apple, Yahoo, Unilever. A casa nostra, la prestigiosa escola de negocis IESE (institut vinculat a l'Opus Dei) va dedicar un espai a la seva revista IESE Insight Magazine sobre "l'atenció plena" signat pel professor Albert Ribera. També em plau recordar un article del Financial Times que explicava -fa uns anys- que la City de Londres estava vivint "una revolució tranquil·la", basada en les antigues tècniques budistes de la meditació, per la seva contribució a la productivitat, la presa de decisions, la creativitat, les relacions i el clima laboral. (Suposo que ara amb el Brexit necessiten la meditació més que mai).
"...Tothom sap que la meditació aconsegueix modificar alguns signes vitals, com ara reduir la freqüència cardíaca, atenuar el ritme respiratori, alentir el flux sanguini i elevar considerablement els llindars del dolor, el fred, la gana i la fatiga..." (Hèctor Grijalva, neuròleg i doctor en Psicoteràpia, "La Contra", La Vanguardia 12/11/2014).
Tanmateix el professor Josep Lozano de la Càtedra de Lideratge d'Esade, deia també a La Vanguardia (22/06/2016) sobre "El risc de la McMindfulness", o sigui la "medi?tació exprés", un símil del menjar ràpid que està envaint amb força comercial els Estat Units i que com totes les modes americanes, entren a casa nostra per la porta gran. És cert, com hem vist, que el cultiu de certs espais interiors produeix pau però també pot ser que aquesta mateixa "pau interior" ens allunyi del compromís del canvi d'estructures causants de la por, l'ansietat, l'angoixa i l'estrès. La meditació ben feta apunta a un canvi de consciència i d'actitud que transfor?ma vitalment a qui medita correctament en una persona compromesa en el canvi de les institucions i empreses, regides per persones que basen la seva acció en la cobdícia, l'odi i la ignorància, com pronostica Buda o com diu sant Ignasi de Loiola, la cobdícia de riqueses, la vanaglòria mundana i la supèrbia.
Hem de tenir present que no totes les metodologies i continguts de meditació ens porten al mateix lloc. No és el mateix el que ens ha donat Buda amb l'exemplaritat de la seva vida, el seu pensament i les seves paraules que el llegat de l'exemple, les reflexions, la predicació i les obres de Jesús. Ni és el mateix camí, ni cerquen el mateix destí. Són dos paradigmes religiosos diferents. "Jesús és incommensurable amb qualsevol Buda" (Teilhard de Chardin). Ambdós ens mostren una profunda espiritualitat i els hem d'agrair la seva immensa aportació al creixement personal integral i a la promoció d'aquestes dues religions de salvació. Però, tanmateix, els seus simbolismes apunten en direccions diferents: Regne de Déu i Nirvana, la Creu i la Roda de la Vida, no signifiquen el mateix.
Permeteu-me que, per clarificar aquests conceptes, els prengui d'alguna de les idees, d'un seriós estudi sobre Buda i Jesús realitzat per Werner Theide, teòleg, publicista i pastor de l'Església Evangèlica Luterana:
Precisament en la nostra època de pluralisme religiós, la tolerància ha de servir per percebre les diferències, en lloc d'escamotejar-les, tenint en compte que, en darrer terme, es minimitza de forma no científica la pregunta per la veritat.
Aquest minimitzar la qüestió de la veritat darrera i definitiva pot beneficiar el budisme, en la mesura en què aquest, ens presenta una visió més harmònica de les coses. Des del punt de vista cristològic, la il·luminació de Buda pot ser respectada com la temptativa humana de descobrir amb les pròpies forces, les entranyes doloroses del nostre món. Buda no va admetre l'existència d'un Déu creador i salvador. Buda va excloure la salvació per algú diferent al propi individu. El camí de la salvació s'ha de portar a terme per les pròpies forces ("autosalvació").
En canvi per a Jesús la salvació significa la trobada amb l'amor de Déu que restitueix la integritat de la criatura, que possibilita la certesa de la fe. No es tracta, en cap moment, d'autosalvació. No ensenya un camí de salvació complicat, sinó que reclama una actitud de profund agraïment per part de l'home creient. No insisteix en la llei del karma i la reencarnació sinó en la crida de Jesús "Veniu a mi tots els que esteu fatigats i angoixats i jo us alleugeraré" (Mt 11,28).
Buda no resa. No es dirigeix a un Déu, com se sol fer en el Parenostre. Els seus mantres, serveixen per alliberar la ment. Una espècie d'higiene mental que ajuda el procés de meditació budista, Tanmateix, la pregària cristiana, estableix una relació personal amb Déu Pare, d'agraïment i peticions, tant pel propi bé espiritual com el bé dels nostres pròxims. Amb la pregària s'inicia i es conclou la meditació cristiana. Jesús i Buda responen de diferent manera a la pregunta de si al darrere de la mort hi ha la plenitud de la vida. Els budistes veuen la darrera realitat com a Misteri, mentre que els cristians pretenen estar inspirats per l'Esperit que és capaç de penetrar en les profunditats de Déu.
Elémire Zolla, professor de la Unversitat La Sapienza de Roma, autor d'una extensa obra sobre la mística i els místics, tant d'occident com d'orient, comparant la mística oriental i l'occidental, diu: "Els místics d'Occident assoleixen "l'u", el màxim de la seva experiència. Els d'Orient, normalment, assoleixen el "zero", o sigui, el no-res".
Meditació?... I tant! Però, amb quin referent? Jesús o Buda? Aquesta és la qüestió!
