Que algú s'alegri de la mort d'un altre és normal. I que ho faci a les xarxes socials encara més, perquè representen una part de la societat i a la societat hi ha gent sense escrúpols. Fa uns dies a Twitter i a Facebook va sortir un corrent de gent que exhibia satisfacció per la mort del torero Víctor Barrios. Un gest deplorable i que ha estat denunciat. També va ser notícia a les xarxes que un socorrista s'havia negat, suposadament, a atendre un noi de 14 anys perquè li havia parlat en català. Ningú es va plantejar si el jove únicament complia la seva funció de vigilar la platja i havia fet bé d'adreçar el ferit cap al lloc de la Creu Roja. Les xarxes no són una font d'informació 100% fiable, ja que no està contrastada per ningú i, si a això li sumes milers de persones compartint qualsevol missatge, el resultat és un rumor escampat per tota la xarxa social que pot estendre's a altres mitjans de comunicació. M'agrada pensar que la majoria de la gent no usa les xarxes socials per informar-se i en fan un ús bastant irreflexiu. Igual que m'agrada pensar que només una minoria s'alegra de la mort d'una altra persona. La societat no són només les xarxes.
