Estimada AnnaMarta Rasset, en nom dels pares i mares i els nens i nenes de la Llar d'Infants El Carrilet i El Niu de Llagostera.

Aquests dies vivim amb profund sentiment de tristesa i buidor per la teva pèrdua sobtada entre tots els que formem part de la que podríem dir, «la teva segona gran família, els nens i nenes, els pares i mares i, molt especialment, les teves companyes i amigues mestres de l'escola».

Ens deixes, Anna, molts records i inoblidables experiències viscudes, el teu somriure quan arribàvem a recollir la mainada o et demanàvem consell o orientació, el teu optimisme davant els entrebancs, la teva il·lusió en els projectes i les activitats, la teva tenacitat en la tasca d'educar, la teva tendresa amb els nostres fills i filles..., gràcies Anna per tot el que ens has donat, per tot el que hem après i ens has ensenyat al teu costat! Fins aviat.

Queixa sobre Parlemgemma de luna riera. torroella de montgrí.

Amb la voluntat de construir un país nou, tal com anuncia la propaganda, em vaig passar de la companyia que tenia contractada la meva ADSL i telèfon fix, a Parlem.

He passat una setmana sencera sense telèfon ni internet pel fet que no em donaven connexió ja que em deien que el problema deuria ser de la configuració del meu ordinador, cosa que ha resultat falsa, i que si volia que vingués un tècnic l'hauria de pagar jo. En donar-me de baixa i retornar a la operador que ja tenia, m'he assabentat que Parlem és la companyia Masmovil que a Catalunya porta el nom de Parlem per poder-se implementar dins el mercat català fent propaganda enganyosa.

Ara que he pogut tornar a tenir internet, només he posat: «relació de Masmovil i Parlem». He trobat diverses informacions sobre aquesta relació.

M'he sentit enganyada, sense servei, i amb la retenció de la línia amb la intenció de no complir uns terminis fixats per la llei. Molt malament. Publicitat enganyosa i mal servei. Aquestes no són les estructures d'estat que desitgem. Siguem clars i catalans!

Espero que tothom se'n pugui assabentar!

Els amics de la lleva del 1955josep fuste i solés. palamós.

El so del mòbil em desperta de l'incipient migdiada que havia emprès, després de comentar amb la meva dona els últims detalls del viatge que teníem programat per al primer de juliol. Què em volen vendre a aquesta hora, vaig pensar? La presentació va ser ràpida, però la sorpresa inimaginable. Havia somiat moltes vegades que un gran amic m'estava anunciant:?«S'ha organitzat una trobada a Sant Tomàs de Fluvià de tots els alumnes que vàrem ingresar al Seminari Conciliar de Girona l'any 1955». Vaig quedar empotrat a la poltrona abatible en què estava, esglaiat, amb ulls com plats, amb els pocs pèls que em queden de punta i recordo contestar instintivament: Collons i aquesta data heu escollit! No es pot canviar?Per als organitzadors era imposible! I per mi encara més: «El regal d'aniversari de la meva esposa». Inexcusable!

Com m'hauria agradat esser-hi! Com m'hauria agradat cantar la Missa De Angelis, el Veni Creator Spiritus. El Tantum Ergo'o el Dixit Dominus domini meus i el Sumsumcorda, etc. Com m'hauria agradat reviure velles històries encriptades que només cadascun de nosaltres podem entendre i exposar, al temps impossible de descriure a altri... Com m'hauria agradat reconèixer aquelles cares vetustes, marcades pel temps i que m'esdevenen joves i puerils des d'aquell ja llunyà comiat. Parlar de les tauletes de nit a la porta amb la roba al damunt? Del «Negre» del de «las tropas con sus tripas» de les cançons de Paul Anka. Quins records! Quina revolució. Ah! I què em dieu de la ruta cultural que teníem previst fer (un grupet), en acabar el curs per l'Estat espanyol, llogant cotxe, participant en el concurs En busca del culpable i de la carta al diari Arriba de Madrid sol·licitant ajuda a alguna ànima bondadosa que financés el projecte.