Els editorials de diumenge dels diaris El País i La Vanguardia eren molt significatius. Ambdós diaris demanaven obertament la formació d'un nou govern a l'Estat espanyol. I no els falta raó. La pressió sobre els partits polítics s'accelera per moments, mentre el president en funcions continua modulant el calendari. Ciutadans ja ha anunciat una abstenció en segona votació, mentre el PSOE encara es fa el ronso.

En aquests moments el panorama no ofereix gaires possibilitats. Rajoy va sortir reforçat el 26-J, mentre la resta de contrincants s'enfonsaven. Possiblement el Brexit va condicionar l'opinió de molts electors, però en tot cas el PP conserva una massa de votants molt important, malgrat tots els casos de corrupció que l'han esquitxat des del cas Bárcenas fins a Rita Barberà i els seus regidors a València.

Els darrers esdeveniments juguen a favor del PP. La UE colla i de ben segur les internacionals hi jugaran un paper decisiu per tal que les formacions es posin d'acord al llarg de les properes setmanes. Però la inestabilitat que es viu a França pel tema terrorista no pot restar al marge de la necessitat que Espanya tingui ja un govern que pugui prendre decisions. L'augment de la por dels ciutadans davant la inseguretat va lligat amb l'embranzida dels populismes i en aquest sentit PP i PSOE tenen totes les de perdre. Sense anar més lluny en aquests moments totes les enquestes donen la victòria a França del Front Nacional en les eleccions de finals d'any. Europa ja té prou maldecaps com per afegir-hi un estat sense interlocutor com passa en aquests moments, tenint en compte que la UE exigirà sacrificis pressupostaris al nou gabinet. Ja en té prou amb les sancions que han anunciat i amb la crisi que pateix Itàlia, que podria anar més aviat que tard al rescat econòmic, com per afegir-hi Espanya.

De moment ningú no parla obertament d'unes terceres eleccions atès que el ridícul seria majúscul. Però Rajoy és conscient que en aquest hipotètic cas, el PP podria augmentar encara més el seu nombre d'escons, mentre el PSOE difícilment superaria la seva crisi interna i Ciutadans restaria amb un grup parlamentari molt minvat per culpa d'allò del vot útil.

Molts analistes polítics coincideixen que al final el partit de Rivera votarà a favor de la investidura de Rajoy, la qual cosa afavoriria una abstenció tècnica dels socialistes. Aquesta sembla l'única sortida possible, atès que els barons del PSOE no volen ni sentir a parlar de la possibilitat que Sánchez intentés un pacte amb Podem i els independentistes catalans.

D'altra banda, Pablo Iglesias va a la seva i la maniobra de voler col·locar Domènech al capdavant de la Cambra indica que no té cap mena de confiança amb Sánchez i en tot cas aspira a ocupar l'espai d'una esquerra desorientada en aquests últims anys.

Avui arrenca la legislatura i amb l'elecció del nou president de les Corts ja es podrà veure com evolucionaran els esdeveniments en les properes setmanes. Espanya ha estat més de 200 dies en la interinitat i això ja és massa. Cal un govern, encara que només sigui per un parell d'anys com a màxim. Arriba l'hora que els líders polítics deixin de fer càbales sobre el seu futur i pensin de debò amb uns ciutadans que pateixen per arribar a finals de mes i que estan molt preocupats per unes pensions que cada dia semblen més en risc.