Pokémon

«Els videojocs, des de fa temps, són vistos per alguns com una plaga que devora cervells i crea fňssils domčstics»

20.07.2016 | 09:28

A aquestes altures, qui més qui menys sap què és això del Pokémon GO: una aplicació en què et dediques a perseguir els personatges d'aquest nodrit imaginari a través del mòbil, convertit en el visor d'un món sobreimprès al nostre. Com passa amb tot fenomen cultural (agreujat per la seva estreta vinculació a l'evolució tecnològica), la reacció es manifesta pels extrems. Per un costat, els que expressen un rebuig frontal a qualsevol moda que comporti afiliacions col·lectives, que a més aprofiten l'avinentesa per relativitzar qualsevol mitologia que no sent com a pròpia. Aquestes lectures incorporen, a més, advertències apocalíptiques sobre l'actitud de la humanitat, que veuen abocada a una imminent autodestrucció per l'alteració dels seus hàbits. Per l'altre, els que defensen el fenomen per la seva singularitat i capacitat de generar mons nous a partir del nostre, i ho veuen com a part d'un relat cultural que vindria a ser una síntesi, agradi o no, d'allò que ens defineix com a societat.

Alguns som partidaris d'un difícil terme mitjà: creiem que no es pot menysprear un fenomen amb lectures tan interessants sobre la virtualitat i generacionalment tan transversal, però al mateix temps pensem que hi ha d'haver uns límits en el seu ús i convé obrir un necessari debat sobre la integració de la tecnologia.

Ara bé, hi ha, en tota aquest rebombori sobre el Pokémon, un tema de fons que es remunta als orígens mateixos de la modernitat: la demonització sistemàtica del joc virtual. Els videojocs, des de fa temps, són vistos per alguns com una plaga que devora cervells i crea fòssils domèstics, com si aquell que hi juga no fes cap altre exercici intel·lectual i un cop engega la consola deixés d'existir com a individu.

Però és una mica com el Pokémon: convé debatre-ho i no convertir-ho en estil de vida, però també valorar-ne les virtuts i acceptar que el joc és el pretext idoni per a la pedagogia, tant de grans com de petits. Al final, guanyis o perdis, trobis el Pikachu o no, en el trajecte sempre aprens una mica sobre tu mateix i els teus companys de viatge.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema