Mentides

21.07.2016 | 14:46

«Com hem d'afrontar el fet que tres mandataris de països del primer món decidissin mentir?»

Mentir és un acte que tots sabem que no s'ha de fer però que, alguna vegada a les nostres vides, ho hem fet. Hi ha mentides de moltes menes: la mentida piadosa per no ferir algú, la mentida per covardia, per no voler fer front a una situació que ens incomoda o la mentida per obtenir guanys econòmics, entre d'altres.
Però, evidentment, no totes les mentides són igual d'importants ni tenen les mateixes conseqüències. Hi ha mentides que s'obliden en un instant perquè no han fet mal i hi ha mentides que no s'haurien d'oblidar mai, ja que han portat la mort i la desgràcia a molta gent.
És d'aquest tipus de mentides que us vull parlar, en concret de la mentida que van dir tres caps d'estat de països civilitzats i respectables, i que ha sortit totalment a la llum amb la recent confessió de Tony Blair.
Que la guerra d'Iraq no feia gaire bona olor des del començament, ho vèiem tots. Per això hi va haver les protestes multitudinàries en moltes ciutats que tots vam poder viure. I és que la guerra és quelcom monstruós que de vegades els éssers humans justifiquem tot pensant que és per un bé comú.
I aquí hi ha la clau de la qüestió. El bé comú que en teoria es perseguia en aquesta guerra era posar fi a una dictadura molt perillosa per a la resta de la humanitat, ja que tenia armes de destrucció massiva. El problema és que tots hem sabut que aquestes armes no existien i que, per tant, l'excusa que va servir per engegar una guerra terrible de conseqüències tremendes per a milions de persones, era mentida. Bé, tots no, sembla que encara hi ha gent que va ser protagonista de primera línia en aquells temps que intenta negar el que és innegable.
No faré l'anàlisi política del tema, ja que els experts ho fan molt millor, encara que em sembla clar que és una guerra que encara ara és plenament viva, i no només a l'Iraq, sinó que s'ha estès per la resta de la regió i ens ha arribat a casa en forma de matances indiscriminades d'innocents.
El que m'interessa de veritat es l'anàlisi ètica i moral del tema. Com hem d'afrontar el fet que tres mandataris de països del primer món decidissin mentir per envair un país perseguint objectius que encara no són clars? Ells, com han d'afrontar les responsabilitats derivades de la seva mentida?
No estem parlant d'allò tan comú dels polítics de prometre coses en campanya que saben que no podran acomplir. Petita mentida. Estem parlant de ser responsables de la mort de molta gent, de milions de persones desplaçades, del sorgiment de grups terroristes com mai abans havíem vist. Estem parlant que són responsables d'haver augmentat el caos al món. I tot, per què? Jo encara no m'ho explico, però m'agradaria que ells, Bush, Blair i Aznar, m'ho expliquessin.
Sembla que com a mínim un ha entonat el mea culpa i potser per aquí comencem a tenir una mica més de la veritat que durant anys se'ns ha negat. Però explicacions a part, crec que s'han d'exigir responsabilitats. Que no podem deixar passar uns fets tan execrables mirant cap a una altra banda com si «el passat, passat està».
Crec que tot plegat és massa greu perquè aquests personatges no paguin pel que van fer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema