I ara Niça

«Aquests atemptats provoquen divisions en el si de les nostres societats, estimulen moviments xenòfobs, racistes i de rebuig que ens debiliten»

22.07.2016 | 10:27

Un comunicat bastant vague de l'Estat Islàmic s'ha atribuït l'horrible matança de Niça, on desenes de persones innocents van ser atropellades per un tunisià al volant d'un enorme camió mentre contemplaven un espectacle de focs artificials amb motiu de la celebració de la festa nacional. La d'atropellar gent és una forma de terrorisme freqüent a Israel i recomanada en els manuals operatius de l'Estat Islàmic com un mètode de causar dany barat i a l'abast de tot aquell que estigui disposat a donar la vida per la causa. Imagino a famílies senceres divertint-se, envoltades de nens amb un gelat a la mà i la mirada astorada davant l'espectacle dels focs, quan va atacar l'assassí i va dirigir el vehicle cap a uns cavallets, on l'aglomeració de nens era més gran. Cal ser molt canalla per fer una cosa així. De totes maneres la reivindicació de l'Estat Islàmic és bastant vaga i fa la impressió que «el soldat» terrorista va actuar inspirat per l'organització però no dirigit per ella, que probablement no va tenir coneixement de l'atemptat fins després de la seva execució. La qual cosa no li treu responsabilitat ja que el va inspirar i després el va rebre amb alegria. Hi ha per aquí molt de fill de puta, si em perdonen l'expressió, perquè no se me n'acut una altra de més exacta.

Els atemptats terroristes inspirats o dirigits pel gihadisme salafista estan colpejant molt durament des de fa una mica més d'un any París, Brussel·les, Istanbul o Niça, entre altres llocs com l'Iraq, Síria, Tunísia, Líban, Iemen i Líbia, de l'horror del qual, precisament, escapen els milers de refugiats que intenten arribar a Europa. I no és casual que així passi doncs aquests atemptats terroristes formen part d'una estratègia dissenyada pels comandaments superiors de l'Estat Islàmic, que són antics oficials sunnites de Saddam Hussein i membres del partit Baas que van traspassar la seva fidelitat a l'autoproclamat califa Al-Bagdadi quan els xiïtes, majoritaris, van aconseguir el poder a l'Iraq.

Els objectius que persegueixen aquests atemptats terroristes són diversos: en primer lloc formen part de la lluita asimètrica que lliuren contra l'estat iraquià i contra la coa?li?ció internacional que els bombardeja sense misericòrdia. L'Estat Islàmic ha patit darre?rament seriosos revessos militars a Rama?di, Palmira (Síria) i Faluja, mentre que l'ofensiva iraquiana s'acosta a Mossul. Ha perdut un 20% del territori que ocupava i no té capacitat de resposta militar adequada. Per això recorre a la guerra de guerrilles, a la por que inspiren les seves execucions massives i al terrorisme a la rereguarda de l'enemic. Sap que aquí ens fa mal i aquí és on procura atacar, buscant objectius «tous» a mesura que els militars o governamentals estan cada dia millor protegits. Una sala de festes a París o una multitud indefensa a Niça són clars ?exemples. I no és possible protegir-ho tot, tota l'estona.

En segon lloc, són atemptats destinats a mostrar a la seva pròpia gent que poden patir revessos i derrotes però que són capaços de reaccionar amb atacs que ens fan molt de mal i que obtenen gran repercussió mediàtica i propagandística. Són atemptats destinats a pujar la moral de les seves tropes i a procurar que segueixin arribant de tot el món joves idealistes disposats a unir-se a les seves files i a cobrir els llocs dels que diàriament cauen en els combats. És una estra?tè?gia que té èxit perquè el nombre dels combatents de l'Estat Islàmic sembla mantenir-se estable, uns 30.000, tot i les baixes que pateix.

En tercer lloc, aquests atemptats mostren que la seva lluita no és només contra els «blasfems» xiïtes sinó contra els malvats «croats» occidentals, despertant així un caliu d'odi que es manté en l'ànima de molts musulmans i que els uneix en un record compartit d'una lluita d'alliberament nacional... fa nou segles. Alhora, aquest terrorisme ens obliga a ?nosaltres a reaccionar intensificant «els atacs d'Occident contra l'islam». No és cert, aquí ningú ataca l'islam però és així com ho presenta la seva propa?gan?da i molta gent ho creu.

En quart lloc, aquests atacs tenen l'objectiu d'augmentar els problemes de consciència i identitat de les nombroses comunitats de musulmans que viuen entre nosaltres i la integració dels quals és més que discutible. Es creen així noves barreres d'incomprensió i desconfiança en?tre nosaltres, animant els uns als recobrar la seva identitat perduda i a actuar com una cinquena columna de llops solitaris en el nostre si, mentre que al mateix temps crea una profunda desconfiança davant aquestes comunitats d'immigrants i cap als que vesteixen o pensen de manera diferent.

En cinquè lloc, aquests atemptats provoquen divisions en el si de les nostres societats, estimulant moviments xenòfobs, racistes i de rebuig que ens debiliten i minen els valors que diem professar, danyant la nostra convivència democràtica, provocant desconfiances i animant-nos a tancar fronteres i elevar murs de separació entre nosaltres. D'aquesta manera, són atemptats que no només omplen de sang els nostres carrers sinó que també llaguen les nostres ànimes i ens fan una mica pitjors.

Enfront d'ells no estem indefensos perquè el Centre Nacional d'Intel·ligència i les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat estan molt alerta i la prova són els 130 detinguts aquest any a Espanya, que han evitat la comissió d'atemptats terroristes. Però sempre es poden millorar els mitjans, la coordinació interior i la col·laboració internacional, sabent que la victòria final la donarà l'educació i això porta temps. I que, mentrestant, els terroristes ho seguiran intentant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema