Cartes

JOSEP FARRÀS GONZÁLEZ. Caldes de Malavella.

Acabem de fer una setmana de vacances per desconnectar i descansar. La veritat és que ens ha provat ja que anàvem amb la intenció d'això mateix, de gaudir de temps per llegir, estar en una piscina amb el nostre fill i fer-li passar una gran setmana que ell amb tres anys acabats de fer la recorda durant tot ?l'any. Però anar en un hotel, que per a nosaltres és un luxe, es converteix de vegades en una metàfora de la vida mateixa. Gent corrent per agafar el menjar del bufet com si fes setmanes que no mengessin. Un agafant 6 pinxos, els últims que quedaven perquè així el de darrere es quedi sense res. Les gandules? Tot i haver rètols que diguessin que no es poden reservar gandules, a les 8 del matí ja hi havia gent corrent per anar a agafar i reservar tres, quatre i fins a cinc gandules. En tota la setmana només vàrem ser capaços d'agafar-ne una durant la mitja hora que la vàrem necessitar. I la platja? Tres quarts del mateix. Una colla de gent gran ocupant la primera línia posant unes vint cadiretes i el para-sol a les vuit, presentant-se a la platja a quarts d'onze. Benvinguts a la societat del Jo, Jo, Jo i els altres que n'aprenguin, com deia aquell!!

Maria de Magdala i les dones en l'Església

Piua Salvatella i Vila. delegada del Col·lectiu de Dones en l'Església a Girona.

Maria de Magdala és la patrona del Col·lectiu de Dones en l'Església, per la Paritat. Estem molt contentes que el Vaticà hagi establert que «...seguint la voluntat del papa Francesc, passi a ser festivitat com la dels altres apòstols, el 22 de juliol, Maria de Magdala reconeguda com a apòstol dels apòstols».

El nostre manifest continua sent reivindicatiu, ja que les dones continuem sent marginades com a persones de ple dret, per tant no volem quedar-nos sols amb aquesta bona notícia, i demanem que aquest reconeixement continuï i molt aviat l'Església Catòlica Romana reconegui i posi en pràctica l'article 1r de la Declaració Univer?sal dels Drets Humans: «Tot home i dona és igual en drets i deures».

Una valenta denúncia

Enric Barrull Casals. girona.

Durant els últims dies hem disposat de dades sobre la família i sobre els naixements, veritablement preocupants, una societat amb més morts que naixements. Això en uns moments en què el debat polític se centra en les polítiques socials, l'economia i l'ocupació, hi ha soterrada una gran batalla antropològica que té com a centre la família. També som conscients que l'Església s'ocupa afanyosament, i gairebé en soledat, només entitats pro família i grups menors es mouen amb les forces que tenen, de sostenir la institució familiar com a garantia de futur i d'estabilitat social. Mentrestant, la «ideologia de gènere», assumida i defensada des de tribunes intel·lectuals i polítiques, es dedica sistemàticament a dissoldre els seus fonaments. En aquest context el cardenal Robert Sarah, prefecte per a la Disciplina dels Sagraments, va declarar a Àvila la seva ferma convicció que hi ha un esforç planificat per destruir la família i el matrimoni, que tindrà conseqüències letals per a la humanitat. Temps al temps.

Catalunya, catalans, què hem de fer?

Miquel Mompio i Azemar. riudarenes.

Senzillament marxarÉ quan veiem el maltractament i l'acarnissament dels governs d'Espanya sortit de les Urnes o amb estat de «en funcions», quan veiem l'inacabat enllaç de la Nacional II amb la porta d'Europa ( França ), quan veiem les anomalies constants a Rodalies, quan veiem la vergonya de les averies i retards a les terres de l'Ebre, quan veiem l'obra inacabada del TGV a Girona. Catalans! Marxem. Quan veiem el saqueig dels fons de la Seguretat Social de 8.500 milions per la paga extra de juliol i sols ens queden 24.000 i diuen els entesos que només n'hi ha per dos anys, catalans marxem. Quan veiem que el rei «consiente» i quatre pollastres de galliner no arriben a cap acord i portem 210 dies amb govern provisional, catalans marxem. Quan m'assabento que el rei d'Espanya té unes 300 persones al seu servei, quan veig que l'administració de l'Estat augmenta el dèficit amb la quantitat d'institucions, patronats, juntes, i de més tinglados que omplen a Madrid perquè segueixen alimentant-se i visquin de les ?colònies interiors, catalans marxem.

I com s'ha de fer? Hem d'obtenir de bancs estrangers crèdits per fer front el primer any de la independència com van fer els últims estats bàltics independents, preparar, estructurar i formar les bases d'un país nou i lliure: hisenda, sanitat, ensenyament, pensions, administració, etc., i fer-ho amb silenci i amb sigil. I anar a dormir un dissabte sent una part d'una Espanya colònia i despertar-nos un ?diumenge essent un nou país lliure i independent d'Europa.

Catalans marxem, marxem ja.