Què ha passat a Catalunya?

22.07.2016 | 10:27

imaginem que les eleccions del desembre de 2015 no han existit. CDC (DiL o PDC) passa d'1.015.000 votants a 481.000. El PSC aconsegueix 922.000 vots el 2011 i 558.000 el 2016; en perd 360.000.

El PP passa de 716.000 a 462.000; perd 254.000 vots. Jorge Fernández Díaz, si fos un demòcrata, també hauria d'haver dimitit la nit del 26-J. "bviament, hauria de dimitir per més coses. Per gravar i deixar que gravessin les seves converses al despatx del ministeri, per deixar que es filtrin i, sobretot, per actuar antidemocràticament en intentar utilitzar mètodes il·legals per batre els seus adversaris polítics. Hauria de dimitir també per no entendre que el que ha fet és molt, molt greu. I algú l'hauria d'empresonar. Si tothom fes el mateix que ell, viuríem en una dictadura.

ERC passa de 256.000 vots a 629.000; guanya 370.000 vots. Ciutadans en guanya 378.000. L'espai d'ICV-EUiA passa de 280.000 a ECP i n'aconsegueix 848.000; en guanyen 568.000. És a dir, ERC i ECP guanyen 838.000 vots.

El 2011 la dreta va aconseguir 1.731.000 vots; ara el 2016, 1.321.000. N'ha perdut 400.000. I l'esquerra aconsegueix el 2011 1.458.000 vots i ara 1.837.000; n'ha guanyat 400.000.

L'hegemonia ha canviat de bàndol. Els catalans han oscil·lat cap a l'esquerra. Alguna cosa està passant davant dels nostres nassos i sembla que només analitzen les coses amb relació a la darrera setmana o amb relació a les especulacions dels politòlegs i perdem de vista el gran moviment tectònic que estem vivint.

El tsunami afecta quasi tothom. És tan fort el canvi que fins i tot els convergents estan fent assemblees emulant el 15-M. Van descobrir el dret a decidir per Catalunya després d'anys de peix al cove. Ara han descobert que, vist que els dirigents els porten a liquidar el partit i perdre quasi totes les eleccions quan es presenten sols, millor que s'equivoquin en el futur els propis militants.

La prova de la poca autoritat que tenen avui els dirigents davant les seves bases és que ningú va avisar que el nom de Partit Demòcrata Català no seria el millor per tenir contents els seus aliats.

Però que ningú no es confongui, les coses poden anar en una direcció o en la contrària. No hi ha cap llei de la història que ho dicti, serà l'encert o els errors dels dirigents del nostre sistema polític el que acabarà determinant el resultat final. I si les solucions passen per la dreta o per l'esquerra. De moment les esquerres han evitat que el descontentament el lideri l'extrema dreta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema