La banda de festa Major

23.07.2016 | 00:00

europa faria bé de començar per reconèixer un dels fracassos més punyents: haver-se oblidat dels veïns de la Mediterrània, així com dels més desafavorits dins de les nostres ciutats. Reduir les desigualtats socials ha de ser una prioritat (...)». Més clar, l'aigua; ho diu Josep Maria Gascón, advocat amerenc i jove líder europeu, avui, a la pàgina 3 del suplement Economia i Empresa de Diari de Girona. Una veritat com un temple que apunta un dels principals passius en el compte de resultats de la integració europea. Els països àrabs, els nostres veïns, només són tinguts en compte a l'hora de fer negoci i dels bombardejos (Síria?); per a la resta, res, zero. Els europeus importem immigrants del Sud a granel, de regulars amb papers -a contracor- i, sobretot, d'irregulars -encara més a contracor. I quan arriben al continent del teòric Estat del Benestar, cada dia més precari, els fem la vida impossible amb burocràcia insuportable, els donem feines que no vol fer ningú, els enviem als barris més marginals i els eduquem en les escoles pitjors, no fos cas que tinguessin l'oportunitat d'integrar-se bé en unes societats que volen ser cosmopolites però que dolen de ser essencialistes fins a la medul·la, una qualitat que explica en bona mesura per què el Brexit ha acabat reexint. Els europeus som, en general -i subratllem en general-, racistes, i som classistes professionals i això ens converteix en idiotes: ens creiem capaços de mantenir intactes les parets de cristall de la nostra bombolla blanca i catòlica o protestant o anglicana i ens entestem a negar que ja només som una petita part d'un tot, el món, que té ganes de cruspir-se'ns. Ens perdem en discussions estúpides sobre qui la té més llarga (la bandera) i circumscrivim la diversitat al mer eufemisme. En general, sempre en general, som integradors de pa sucat amb oli; som la vella xarfardera del carrer, que recela dels nouvinguts i que no suporta que als altres la vida els somrigui. Som una caricatura, un acudit dolent; som en Nigel Farage i la Marine Le Pen. Som una banda; de festa major.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema