Qualsevol persona una mica versada en el noble art de la sodomia sap que no la pot ficar tota a dins de bones a primeres. Calen uns prolegòmens, una preparació, o els crits de l'enculat/ada farien que els obrers abandonessin els llocs a les fàbriques, convençuts que allò que senten és la sirena que avisa de la fi de la jornada. Per evitar dolor i els seus consegüents conflictes laborals, s'ha d'anar a poc a poc: ara posem un lubricant anestèsic, ara provem amb un parell de dits, més endavant la punteta, després quasi la meitat, i al final aquell cul rebrà la plenitud sense escarafalls.

Em saben greu per injustes les crítiques que està rebent CDC (perdonin que usi el seu antic nom, però no m'he après encara el nou, dubto entre DVD, PVC i VHS i no em voldria equivocar), un partit que com a expert en encular els catalans en general i els seus votants en particular no fa més que seguir fil per randa el procediment. Avui donem suport al PP perquè presideixi el Congrés, demà potser no ens oposarem a que governi, un altre dia el recolzarem en alguna llei que en teoria no afecta per res els interessos del procés, més endavant rebrem de bon grat alguna concessió del govern de Madrid, i llavors ja serà el moment de ficar-la tota a dins i reconèixer que del procés, res. L'important és no deixar passar gaire temps entre un i altre pas, no sigui que el que ja s'ha dilatat una mica es contragui i hàgim de tornar a començar. El que no podia ser és que de bones a primeres i sense preparació sortís l'exalcalde de Girona en una compareixença a la seva televisió dient que «de lo dicho, nada», sense vaselina ni res. Això faria mal. D'acord que ja hi ha votants veterans de CDC que tenen el cul prou dilatat per no sentir ni pessigolles, però ara hi ha també molt votant nou de Junts pel Sí al que s'ha d'anar lubricant poquet a poquet perquè no xiscli quan la noti tota a dins.