Carta oberta a JR

24.07.2016 | 00:00

Josep Ramon Correal, d'ara en endavant JR.
El 21 de juliol passat, tu JR, director del Diari de Tarragona publicaves deu línies al teu "El blog del director". Amb el títol "Sí és sí, o no", el paper començava amb una frase execrable. La que deia "Hi ha una màxima del donjuanisme [sic] que afirma que si una senyora diu que no, és que potser sí; si diu que potser sí, és que sí; i si diu que sí, no és una senyora". I això et servia per posar en dubte la campanya de l'Ajuntament tarragoní, la del "Només el sí és sí". Campanya que vol estendre el civisme i el respecte entre persones durant les alcohòliques nits d'estiu. Finalment t'empatollaves, i deies que si la campanya prosperava, i per tant baixava el número d'agressions sexuals, llavors estaríem posant en perill el futur de la raça humana (sic.). Deies, en fi, que en l'amor, com en la venda de regs automàtics, la conquesta començava quan reps un no. Un negociat que sempre s'havia d'encarar, reblaves, "amb senyoriu".
Anem a pams, JR. Perquè crec que desvarieges.
En primer lloc, a la xarxa es diu que saps anglès. Per tant et recomano que busquis el vídeo Tea Consent. Equipara voler follar amb voler preparar una tassa de te a una altra persona. I et fa veure que no tens dret, en cap ocasió, a obligar-la que se la prengui. No val dir que t'ha costat preparar-la. La persona pot dir primer que sí, i mentre bulls l'aigua pot canviar d'opinió. Tampoc no val esgrimir que, per exemple ahir, en va acceptar una. O que els seus nos sempre es vesteixen de coqueteria, i que al capdavall se les sol prendre, les teves tasses. No pots visitar-la amb la tassa si no li va bé. Ni li pots vessar a la boca, en cas que jegui inconscient. Ni si a mig prendre-se-la considera que ja en té prou. En resum, JR, et traduiré la metàfora: si no vol, no la pots obrir de cames per ficar-li els dits, el teu diari embolicat, o la teva piula.
En segon lloc, JR, ¿el senyoriu, què és? Insistir amb elegància i bones maneres? ¿Ja ho saps, que un dels principals arguments de les persones culpables de violació, als judicis és que elles havien estat amables, i que les víctimes no havien estat prou clares? M'agrada imaginar-te, JR, com aquell dolent de Dallas (que es deia com tu), quan li deia a la Sue Ellen que era un pendó. En tenia una altra: "Ets una mica massa vella per anar pels llocs sense la roba posada". Aquell JR va ser una premonició de tu.
I en tercer lloc, JR, si encara no veus que perds oli, i que dels vuitanta ja en fa quaran?ta, et proposo de fer un experiment. Segons el teu article, dedueixo que t'agradarà: vull empotrar-te. Em poses. Però ja em diràs quan, i a on, perquè d'entrada em temo que t'hi negaràs. Però jo no em donaré per vençut. M'encaterines, JR. Seré dolç, però també faré servir la força justa, la del senyoràs, segur que s'hi neguen per fer-se preuar. I mentre espero el teu no que vol dir sí, pensaré en quina tessitura domjoanesca vas arribar a perpetuar la raça (sic.). JR, tu, el mascle universal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema