Un company que practica submarinisme em diu: "cada vegada que em capbusso, és com entrar en una altra dimensió. Lluny de tot: de les exigències, del brogit, del temps que se't tira al damunt". Submergir-se a les aigües de la Costa Brava, en una paisatge de somni; aparcar els problemes i ser una mica més lliure.
L'home i la dona caminem entre dos mons: un, el físic; l'altre, el simbòlic i metafísic. Hi ha un espai per al cos i un altre per a l'ànima. Per a allò intangible, que ens fa sentir i compartir emocions, ajudar els altres i notar-nos una mica més en pau amb nosaltres mateixos. A les coves recòndites, els caçadors recol·lectors dibuixaven els animals que caçaven, en l'intent de perpetuar els èxits. Protegits pel foc, a les nits més pregones, els colors i les formes de les figures semblaven moure's, entre ombres, en un ritual estrany, potenciat per les plantes al·lucinògenes i la dansa del bruixot de la tribu, senyor de sabers ancestrals.
Avui joves i grans perden l'oremus darrere els pokémons, captant la realitat a través dels jocs, sempre d'un perfil tan infantil, de la cultura de l'entreteniment japonesa. Alguns caçadors de pokémons no els importa jugar-se la vida per tenir un nou personatge a la col·lecció, en una mostra de buidor humana deliciosament estèril. La realitat virtual i la física es donen la mà. Fins a trobar l'equilibri entre ambdues, l'individu va a les palpentes. Ara, l'escalfor de l'altre, el somriure del nen, el miracle de la vida que ens envolta, això no es pot substituir per un personatge dels pokémons.
