Agraïment a l´Hospital Trueta

Carles Rodriguez Vila. figueres.

Gràcies, aquestes paraules només són per agrair-vos a tots el que heu fet per mi durant tots aquests dies que he estat ingressat a l´UCO i la planta de coronàries de l´hospital Josep Trueta de Girona. Vull donar les gràcies a tot l´equip mèdic, infermeres, auxiliars, zeladors..., a l´equip de nefrologia i a totes les persones que d´alguna manera han fet possible la millora de la meva salut.

La societat fa homenatges i tenim com a ídols cantants, artistes de cine, futbolistes... quan en realitat aquells que es mereixen un homenatge i ser idolatrats són aquestes persones que cada dia lluiten des de l´anonimat per ajudar-nos i fer possible que continuem sonrient.

Gràcies, moltes gràcies a tots. No em cansaré mai de repertir-ho, i no ho diré prou vegades.

Gràcies, moltes gràcies.

Gualta i la merda

dels gossos

salvador tarradas ustrell. gualta.

Gualta, un poble encara eminentment rural, amb 385 habitants i trenta gossos mal comptats, d´un any cap aquí està duent a terme una campanya amb tics urbanites dirigida a eliminar la merda dels gossos dels seus carrers (el tema merda de cavalls no es contempla tot i que caga més un cavall que trenta gossos).

La meva pregunta és la següent: com és possible que un poble que encara aboca la merda de tots els seus habitants al riu (Daró Vell-Massot-Platja de Pals), transgredint la normativa europea sobre tractament d´aigües residuals, es considera autoritzat a fer complir amb amenaces unes ordenances dirigides a solucionar un problema inexistent? Cap dels municipis rurals de l´entorn de Gualta (tots més petits) dedica energies i diners a fer campanyes canines i, en canvi, tots ells tenen depuradores d´aigües residuals (i també pavellons coberts per fer actes amb qualsevol temps).

Què porta ciutadans europeus a convertir-se en radicals islamistes?

Raquel Rico Marin. girona.

Què és el que pot portar persones d´origen àrab, però nascudes a Europa, a cometre actes horrorosament violents i sangnants? Es tracta de joves que, tot i ser europeus de naixement, són víctimes de la segregació permesa pels governs. Han crescut a barriades on la majoria dels veïns no són de la procedència ètnica autòctona, com si ser alemany, francès o belga d´origen extracomunitari els convertís en un gos de carrer, no són ciutadans amb «pedigrí». Les polítiques socials europees han oblidat la interculturalitat, l´educació social integradora o les dinàmiques socioculturals per a la cohesió ciutadana que aporti riquesa i convivència dins d´una societat plural. El simple fet de desplegar aquest tipus de polítiques, no permetre les discriminacions ètniques i evitar les segregacions en els centres escolars o als barris perifèrics de les ciutats, hauria evitat la violència estructural i cultural que estan patint aquests nois i noies que se senten exclosos, sense oportunitats i sense futur.

Llavors apareix la cultura de l´estat islàmic, que els abraça dient-los que són importants, que la cultura occidental els maltracta només per ser qui són, que s´han d´unir a la lluita perquè seran peça clau en la salvació i en la conquesta que Daesh farà del món. De cop les seves vides tenen un objectiu i la mort té un sentit. La seva frustració es transforma en violència directa com a signe de revolta contra les estructures i s´agafen a la cultura mal interpretada dels seus avantpassats per legitimar els seus actes.

Quina és la solució? Bombardejar les ciutats que Daesh ha ocupat? Obstinar-se en iniciar una guerra? Molt em temo que no serviria de res, així que potser serà millor que comencem a aprendre dels nostres errors i comencem a buscar solucions que passin pel respecte i la tolerància.