Despropòsits

"S'han adoptat mesures de seguretat extraordinàries que impedien portar paraigües o ampolles d'aigua... però que deixaven portar armes de foc"

26.07.2016 | 09:15

Els mesos de juliol sempre han estat proclius a la inestabilitat i fins i tot a cops d'estat, com bé sabem a Espanya. Ha de ser la calor, que estova el cervell i explica tant despropòsit com portem a les últimes setmanes. A mi se m'ocorren els següents, amb la certesa que vostès podran ampliar aquesta relació.

Començo amb el Brexit, on un referèndum innecessari convocat per un líder maldestre per unir (sense aconseguir-ho) al Partit Conservador ha acabat provocant un cataclisme polític a Europa, i ha deixat la població del Regne Unit dividida per segments d'edat, d'educació i d'identitat nacional.
Mentrestant, als Estats Units, un país armat fins a les dents sense comptar amb les seves forces armades, s'ha posat de moda assassinar policies (aquestes bogeries són contagioses) en "venjança" per les freqüents morts de ciutadans negres a mans de les "forces de l'ordre", perquè ja se sap que allà si un és negre té moltes més possibilitats d'acabar a la presó o mort. Com que tothom té armes, els policies prefereixen disparar primer i preguntar després. Un altre despropòsit. Als Estats Units ja no hi ha discriminació però la segregació racial lamentablement segueix sent una cosa molt viva en la seva societat.

Sense sortir dels Estats Units tenim el despropòsit de la convenció del Partit Republicà, que ha entronitzat un individu atrabiliari com a candidat a la presidència del país més poderós del món. Amb Trump al capdavant, l'elefant, símbol dels republicans, pot convertir-se en espècie amenaçada d'extinció en els EUA. Confiem que els nord-americans siguin capaços de reaccionar abans del primer dimarts de novembre, quan hauran de triar president, encara que no inspiri cap confiança el que ha passat fins ara. Per protegir els delegats s'han adoptat a Cleveland mesures de seguretat extraordinàries que impedien portar paraigües o ampolles d'aigua... però que deixaven portar armes de foc perquè això a Ohio és legal. Un altre despropòsit!

I a Niça veiem una multitud que xiula el primer ministre quan ret homenatge al gairebé centenar d'assassinats, donant al terrorisme una victòria encara més gran de la ja aconseguida en dividir una societat traumatitzada després de tants atacs i tantes morts, i fent-hi aflorar sentiments de por i xenofòbia que tan contraris són a la seva vella tradició republicana. És un despropòsit no unir-se davant del terror i un altre buscar protecció en l'extremisme del Front Nacional, quan el que haurien de fer els francesos és estar més units que mai davant els que volen destruir els seus valors. Com és un altre despropòsit el del jove refugiat afganès atacant quatre xinesos en un tren alemany en nom de l'islam. No caben més coses sense sentit juntes. És clar que poca lògica cal esperar d'aquests il·luminats d'Al·là.

Un altre despropòsit és el turc. Després d'un anacrònic i barroer cop d'estat militar, la societat turca ha sortit amb valentia al carrer per defensar la llibertat i caure en la incongruència posterior de confiar la seva custòdia a un president amb credencials islamistes i autoritàries, que ha aprofitat per decretar l'estat d'excepció i netejar el país de tots aquells que se li oposen entre els militars, jutges, periodistes, policies, mestres o funcionaris. Ja hi ha 7.000 detinguts i uns 60.000 expulsats de la seva feina. Es diu aviat! Resultarà que el veritable cop d'estat és el d'Erdogan, mentre crida l'atenció l'absència de les dones en tot el que ha passat, tot i que són la meitat de la població, com si ja fes por la que els ve a sobre. Igualment incorren en despropòsit els que pensin que aquesta Turquia pot tenir un lloc a la Unió Europea.

A Veneçuela, els "èxits" de la Revolució Bolivariana fan que milers de veneçolans que tenen la sort de viure en regions frontereres no trobin una altra solució que creuar diàriament a Colòmbia per comprar menjar, medicines o bolquers. Allà fa calor sempre i no s'han d'esperar al juliol per desvariejar, cosa que l'actual règim aprofita amb entusiasme. Mentrestant, aquests líders bolivarians tan admirats per Pablo Iglesias i els seus s'obstinen a no reconèixer errors i acusen dels seus mals a una conspiració mundial, que és el més fàcil, tot i que encara no han pensat a batejar-la com judeomaçònica.

Més a prop de casa nostra, les autoritats de Brus?sel·?les, empeses per puritans alemanys, s'entesten a imposar sancions a Espanya per no complir amb els objectius de dèficit... oblidant convenientment que a ells (i als francesos) els van perdonar quan al seu torn els van incomplir entre 1992 i 1995. Això de la doble mesura és un altre despropòsit a què els europeus som aficionats i confesso que els puritans em molesten molt.
I ara es descobreix que Rússia dopava sistemàticament els seus atletes com a política d'Estat per omplir el seu medaller, privant injustament del fruit dels seus esforços molts atletes honrats. Si l'equip rus queda fora dels Jocs Olímpics de Rio, s'ho hauran merescut i en aquest cas no seria un despropòsit, encara que no sé si hi haurà valor per fer-ho. El despropòsit es produirà si finalment hi participen.

I aquí, a Espanya, hi ha molts despropòsits, començant pel nou acord antinatura entre Junts pel Sí i la CUP, que no cal ser endeví per saber que també acabarà malament. Els molts despropòsits relacionats amb la (no) formació de Govern a Madrid els els estalvio perquè no em caben aquí.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema