L'ascens de la burgesia va suposar una fita en el desenvolupament de les indústries culturals en els segles XVIII i XIX. La riquesa colonial, un ordre polític que preservava la pau, la premsa i la millora del nivell de vida gràcies a la tecnologia van propiciar que la producció cultural es convertís en un estímul per a l'economia.
En l'època de les novel·les per entregues de Dumas, l'èxit de les òperes de Donizetti o Bellini exigia uns teatres adequats: el Covent Garden (Londres), la Fenice (Venècia), l'Scala (Milà)... Per tant, hi va haver canvis fins i tot en l'arquitectura i l'urbanisme.
En aquest aspecte, el teatre es mereix una menció especial, ja que durant segles va tenir una importància capital en la constitució de l'esperit dels pobles perquè, des de finals del XIX, la capacitat de lectura era patrimoni d'una minoria culta. A més, el teatre es gaudeix en grup, a diferència de la lectura, que és un acte individual.
Aquesta dicotomia encara es discuteix avui a propòsit de la televisió -en el paper contemporani de l'art escènic- i internet -que suposadament s'obre com els llibres.
