El misteri dels deu vots d'origen "desconegut" que van avalar el PP en les votacions per constituir la Mesa del Congrés està portant més cua de la que sembla. Potser van solucionar algun problema al PP (i d'altres molt més prosaics al presumpte conspirador), però alhora provocaven una reacció que no se sap on pot arribar. El món polític està convençut que el PP va lligar un pacte secret previ amb PDC i PNB, per assegurar-se l'acord de la setmana passada i, probablement, uns altres de bastant més relleu durant la legislatura.
I tot, per un plat de llenties. Per PDC, tenir grup parlamentari propi i els quasi tres milions d'euros que rebrà durant tot el període legislatiu; presència segura als mitjans de comunicació i al conjunt de la vida política, i altres "bagatel·les", com ara no demanar presó -el fiscal ja ho ha anunciat- per a Mas, Ortega i Rigau pel 9-N; i per al PNB, còmplice en pacte i votació, una possible renegociació del "cupo" i un càrrec a la Mesa del Senat.
Però això pot tenir un onerós preu ètic i polític. Per començar, PDC comença traint un principi fundacional: pactar amb un enemic natural de l'independentisme que vol endegar, i que, curiosament, ja ha començat a retardar. A banda d'una manca de respecte als seus electors, negant-se a revelar què havia votat, violant una de les característiques de la democràcia: el dret de votants i militants d'un partit a la total transparència, a saber què es fa del seu vot. Perquè només Mas i Puigdemont, a qui Homs va consultar, sabien on acabarien els vots del seu partit. Finalment, com a cirereta del "pastís", fer-ho, fonamentalment, per diners. Fent un resum amable, diríem que "tres llufes alhora".
