L'ascensor social de la gran castella

27.07.2016 | 10:37

Junqueras s'ha reunit amb Soraya Sáenz de Santamaría. Cordials relacions, resultats nuls. En la mateixa setmana on apareixen noves dades sobre el comportament del finançament autonòmic de l'any 2014. Catalunya passa del tercer lloc d'aportació en euros per habitant al catorzè lloc en recursos rebuts per habitant en paritat de poder adquisitiu o de compra. Dit d'una altra manera: l'espoli de l'Estat sobre cada ciutadà de Catalunya és el 17% de la seva aportació. O, dit encara d'una altra manera: els ciutadans de Catalunya deixen de rebre el 17% de serveis públics dels que rebrien si els diners que paguen d'impostos fossin administrats des de Catalunya. A l'altre extrem, Extremadura passa del penúltim lloc al primer en aportacions. Gràcies a aquest injust model, un ciutadà extremeny rebrà el 64% més de recursos que un de Catalunya, encara que sigui nascut a Extremadura i estigui en la pobresa.

Les Comunitats Autònomes perjudicades pel model són només les de l'Antiga Corona d'Aragó i Múrcia. Múrcia baixa una posició; Aragó i València en baixen 3; les Balears, 9; i Catalunya en baixa 11.

Guanyen posicions d'una a tres, Cantàbria, Astúries, Galícia i Andalusia. Però el guany relatiu més important (a part de les Canàries, que pugen 6 posicions; de la 15a en aportacions a 9a en recursos), és per a les comunitats de la Gran Castella (la Rioja, Castella i Lleó, Castella-la Manxa), que pugen 5 posicions, i Extremadura, que en puja 10, i passa del lloc 14è en aportacions al 1er en recursos. No és estrany, doncs, que els líders més bel·ligerants contra un simple sistema de justícia fiscal siguin els polítics extremenys, que han arribat a denunciar que, amb un sistema de concert econòmic per a Catalunya, les comunitats autònomes deixarien de percebre 16.000 milions d'euros. Curiosa xifra, que és exactament la del dèficit fiscal català que els experts a sou de Montoro, o, abans, del PSOE, es neguen a reconèixer.

Un cas a part. Madrid és un autèntic frau polític i estadístic. Perquè les seves xifres són nominals però no reals: aparenta unes aportacions superiors a les reals, perquè hi figuren les tributacions de grans empreses que tenen la seva activitat en altres llocs de la península però la seu fiscal a Madrid; i aparenta uns recursos per habitant inferiors als reals perquè els ciutadans de la CA de Madrid no només reben els serveis i les prestacions dels organismes autonòmics, sinó les immenses contribucions de les institucions estatals, totes elles concentrades a la capital (teatre, òpera, museus centres de recerca... nacionals).

El mapa del finançament mostra que l'espectacular ascensor social que experimenten els ciutadans del Gran Madrid, o sigui de la Gran Castella, es fa a costa del brutal descensor social dels ciutadans dels territoris de l'Antiga Corona d'Aragó més Múrcia. Si l'Estat del Benestar espanyol funciona d'aquesta manera discriminatòria, encara m'estranya que no hi hagi més moviments independentistes i/o ?anarquistes en els territoris castigats, aquells que el mapa de mitjan segle XIX qualificava d'España asimilada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema