Mentrestant

«Quantes vegades és tot perfecte per descansar? Gairebé mai: és una co?sa que s'ha de fer mentrestant»

27.07.2016 | 10:37

Últimament m'adono que no m'agrada gaire planificar el temps lliure perquè m'estresso. Si dissabte m'haguessin dit: va, agafem el cotxe i anem a Sadernes, ens banyem a les gorgues, anem a dinar, anem a la platja i caminem una hora per un camí de ronda i tornem a casa de nit!, hauria contestat un no rotund. Però si diem «va, agafem el cotxe i els banyadors per si de cas» i pel camí recordem que a prop d'allà on som hi ha unes gorgues i resulta que s'hi està molt bé i tenim gana i trobem un restaurant amb un jardí preciós i després tenim més ganes de fer coses i observem meravellats com la Garrotxa es transforma en Empordà i a Sant Martí d'Empúries ens ve de gust caminar una mica i ens banyem i em pica una medusa però no passa res i de tornada ens ?ba??nyem tres vegades més i no ens n'adonem que són les nou del vespre... així, per a mi, és una delícia.

No m'agrada planificar -gaire- el temps lliure però la feina sí, la feina s'ha de planificar perquè si no treballes el triple; s'ha de planificar, sobretot, perquè no et contamini la resta de la vida. Ho vaig descobrir fa anys. El moment de plegar havia estat sempre un moment d'alegria i pressa -marxo, ja és ho?ra. Però al cap d'una estona em tornava a venir la feina al cap. Coses pendents. No m'he d'oblidar de. Dilluns la primera cosa que he de fer és. Fins que un dia ho vaig entendre: només es tractava de no marxar tan de pressa. De plegar a poc a poc i amb consciència. Falta mitja hora per plegar. Hi ha algu?na cosa que pugui tancar? Vinga. Com que no ho puc tancar tot, agafo paper i boli i faig una llista de coses pendents. Trucar a tal, acabar de redactar tal cosa, ah!, dir a la impremta que en facin tal altra. I això que marco en groc és la primera cosa que hauré de fer dilluns perquè és molt important. I ara ja ho tinc tot lligat i no cal que hi pensi més perquè està tot escrit aquí i és impossible que me n'obli?di. I ara sí que tanco i me'n vaig. Això tan petit i tan obvi em va salvar els caps de setmana.

A l'hora d'enfocar les vacances passa igual. Si no plegues amb pau d'esperit el rum-rum del setem?bre et pot espatllar l'estiu. A vega?des tenim sort i sabem que tot es?tarà bé; d'altres vegades no sabem exactament com serà el setem?bre que vindrà. Però ep! Ens mereixem igualment unes bones vacances. S'ha de fer com els diven?dres: una llista amb les coses pendents, els possibles projectes, les coses que funcionen, que no es perdin. Llavors ho deixes al costat del teclat de l'ordinador. I el tanques. I a descansar. Perquè segur que ens n'hem anat adonant tots: quantes vegades és tot perfecte per descansar? Gairebé mai: és una co?sa que s'ha de fer mentrestant. En aquest mentrestant, que cadas?cú hi posi el que li convingui. Espe?ro que tingueu un mentrestant molt feliç. (Acabo de saber que Estat Islàmic ha degollat un sacerdot a França. Em cau l'ànima als peus i el mentrestant d'aquest article es tenyeix d'un altre color. Més que mai, mentrestant, sí, hem de defen?sar la nostra felicitat, els nostres valors i la nostra llibertat).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema