Cartes

28.07.2016 | 07:18

Agraïment
Conxita Besalú. girona.
Voldríem transmetre el nostre més sincer agraïment a tot l'equip de professionals amb autèntica vocació de la Residència Assistida per a gent gran Puig d'En Roca de Girona i agrair profundament el tracte que han mantingut durant tot aquest llarg temps al Sr. Pere Lladó. Hem pogut comprovar de manera directa i permanentment, que sempre ha estat envoltat d'atencions i amor, sobretot en a?quest últim mes de la seva vida, i que ho recordarem molt gratament. Moltes gràcies de part de tota la seva família.

Convergents demòcrates catalans
Héctor Carrillo. estudiant d'Administració i
Direcció d'Empreses i Dret a la UdG.
L'antiga Convergència Democrà?tica de Catalunya, després d'un «superdissabte» una mica desastrós, va triar un nou nom per, en teoria, crear un nou partit polític. Però, sorpresa! Els seus militants han decidit que Artur Mas en sigui el president i Neus Munté, la vicepresidenta. Mentrestant, al Congrés dels Diputats, la formació encara amb el nom antic (CDC), amb Francesc Homs al capdavant, fa reviure aquella època del pacte del Majestic, on Aznar parlava català a la intimitat. Així és, segons informacions publicades recentment, el partit que té membres pendents de sentència pel cas del 9-N, presumptament va cedir 7 vots (tots els diputats aconseguits al 26J, menys Homs) a favor de les propostes el PP i Ciutadans per a la configuració de la Mesa del Congrés. Llavors, estem realment davant d'un partit nou, renovat, amb intenció de trencar amb Espanya i amb el PP? O simplement estem davant d'un canvi de nom perquè els seus representants se'n desdiguin de tot el llast de corrupció que arrossega CDC? Aviat podrem sentir com els acusen de corrupció, però ells podran dir: No, allò era Con?vergència, ara som Partit Demòcrata Català, som un partit net de corrupció. Sigui com sigui, tot segueix igual. Mateixa direcció, els militants ho eren també de Convergència, i a les llistes electorals trobarem les mateixes cares de sempre. Així que tranquils, CDC se'n va però per seguir present.

Necessitem geriàtrics!
Maria Mercè Pareta. LA BISBAL D'EMPORDÀ.
Sr. Director: Llegeixo al seu diari del dilluns 25 de juliol, a la pàgina 8, que «Més de 2.000 gironins estan en llista d'espera per accedir a un geriàtric». Segons la mateixa font, a la meva comarca -el Baix Empordà- n'hi ha 609 i té el trist honor de liderar el rànquing.
Només vull posar de manifest que a la Bisbal tenim uns terrenys prou grans per solucionar el problema d'aquestes persones. Aquests terrenys foren donats a l'Ajuntament per part de la Sra. Carmen Roig amb la condició que no s'usessin per qualsevol cosa i que fossin sempre de titularitat pública: El seu destí, en primera ins?tància, hauria de ser un geriàtric, o algun altre tipus d'equipament sociosanitari. Tanmateix, formen part explícita del POUM del municipi com es pot veure en l'Edicte del 6-5-2015 publicat al DOGC 6870 del 13-5-2015, pàg. 135/232 i 136/232.
Només falta que alguna institució pugui/vulgui gastar-s'hi diners per urbanitzar-ho i construir l'edifici. Res més...

A punt per un incendi forestal
Josep Santané Torner. anglès.
El 17 d'agost de l'any passat Diari de Girona publicava una carta d'un veí d'Anglès que denunciava les restes de branques i troncs d'una tallada d'arbres a la muntanya de Santa Bàrbara. Ha passat un any i ningú ha fet res. És incomprensible que es facin campanyes de prevenció perquè no es llenci ni una burilla o que si vols cremar quatre faves seques de l'hort hagis de demanar permís i en canvi es permeti deixar tones de combus?tible al bosc a punt per provocar el foc. És positiu que s'aprofiti el bosc però qui s'emporta la carn que també s'emporti els ossos. Ningú no hi ha pogut fer res? A qui li toca?

El poder de la publicitat
Lola Arpa. peratallada.
En un bosc proper a casa, vaig veure aparcat un tot terreny de gam?ma alta i un jove matrimoni amb tres nens buscant espàrrecs. L'endemà, quina va ser la me?va sorpresa en trobar-me al seu lloc restes de llaunes, bosses de plàstic i menjar. La família del tot terreny, orgullosa sens dubte de ser propietaris de tan digne marca, mai no han tingut segurament l'ocasió de veure en els mitjans cap anunci,-entre milers!- que els hagi ensenyat qui és més digne, aquell que sap cuidar i respectar la natura, o aquell que compra un cotxe milionari. Això seria cultura. El que manca al nostre país

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema