Més papers sobre l'11-S

28.07.2016 | 09:48

A la premsa internacional (i massa poc en l'espanyola, molt ocupada amb els pactes per formar govern), s'ha tornat a especular sobre els enigmes encara no aclarits dels atemptats de l'11-S. I tot això, coin?cidint amb la desclassificació per la Casa Blanca de 28 pàgines d'un informe realitzat el 2003 per una comissió del Congrés que s'havien mantingut en secret per ordre de l'expresident Bush, que era qui estava al capdavant de la governació quan es van produir uns fets que van commoure el món. Fets, per cert, que després van servir de pretext per desencadenar una «guerra mundial contra el terrorisme», envair l'Afganistan i l'Iraq, incendiar Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica, provocar centenars de milers de morts, i crear una psicosi de pànic entre la població civil d'Europa i dels Estats Units davant l'eventualitat de ser agredida en qualsevol moment per suposats ordres gihadistes.

Se sabia des de fa temps que en aquestes 28 pàgines s'al·ludia a una possible implicació dels serveis secrets d'Aràbia Saudita en la preparació dels atemptats, una sospita que revestia certa credibilitat atès que 15 dels 19 suposats autors d'aquests eren ciutadans saudites. Pel que ha transcendit d'aquestes 28 pàgines, i per la forma ambigua en què estan redactades, encara cal alimentar la polèmica sobre la suposada implicació saudita en dues direccions oposades. En un cas donant peu a la culpabilitat i, en un altre, negant-la per complet, que és el que ha fet l'ambaixada del regne a Washington immediatament després d'aixecar el secret sobre les pàgines censurades per Bush.

En els mesos anteriors a la desclassificació, es va donar notícia a la premsa nord-americana d'unes suposades pressions de l'Aràbia Saudita sobre el Govern nord-americà perquè evités la publicació d'aquest informe. I es va arribar a dir que els saudites haurien amena?çat amb represàlies econòmiques ja que els Estats Units els ha reconegut un deute de 117.000 mi?lions de dòlars i el valor de les seves ?inversions en valors nord-americans puja a 750.000 milions de ?dòlars. Les tradicionals bones relacions entre els dos països i els estrets vincles financers, polítics i militars que els uneixen no perme?tien aventurar que l'assumpte derivés en enfrontament, però no e?li?mina, per descomptat, la suspicà?cia d'una bona part de l'opinió pú?blica.

La «pista saudita», com tants altres caps per lligar de l'11-S, està encara per investigar seriosament, tot i que és dubtós que pogués prosperar donats els interessos que estan en joc. Del que no hi ha dubte és que hi ha més d'una ?cir?cumstància que convindria aclarir, a part de la nacionalitat saudita de la majoria dels suposats autors. En aquest sentit, no és un secret que la família Bush mantenia estretes relacions de negocis i d'amistat amb la família de Bin Laden, el suposat cervell dels atemptats i d'altres accions terroristes. Un Bin Laden, per cert, que en anys anteriors havia col·laborat activament amb la CIA armant partides de comba?tents islàmics per expulsar els soviètics de l'Afganistan i obrir pas a les empreses petrolieres nord-americanes i saudites.

La versió oficial sobre l'11-S s'ha convertit en una llegenda però convé al poder que es mantingui així.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema