Cartes

29.07.2016 | 09:23

Sense soroll
Josep Cassany Masó. Girona.

Una altra entitat de rellevància social, en aquest cas per a la vila de Lloret, normalitza la participació de les dones en els seus òrgans de govern. Des de fa uns anys, les dones ja podien formar part de l'Obreria en ple dret i, per tant, només calia temps per tal que una d'elles arribés al càrrec d'Obrer de Santa Cristina. Certament, aquesta ha estat la voluntat del socis de l'Obreria ja que, de manera democràtica, cada dos anys escullen i renoven dos dels quatre obrers.

Aquest procés no seria extraordinari si no fos el cas que l'Ester Mas ha estat la primera dona escollida en els 662 anys d'història de l'Entitat.

Tot canvi comporta trencadisses i, en aquest cas, s'esbocina l'històric costum que sigui un home qui faci d'Obrer. Aquest fet no és de gust de tothom, ja que hi ha qui creu que les tradicions centenàries ho són gràcies a la tossuderia d'aquells que han fet que perduri.

Si algú podia aportar consens o majories és sense cap dubte l'Ester Mas. D'arrels lloretenques, fidel complidora de les tradicions, col·laboradora en les tasques que se li encomanen, persona de bon cor i socialment coneguda i respectada tant en l'àmbit personal com en el professional.

A partir del moment que va ser escollida com a Obrer, en cap moment va creure's amb l'autoritat moral per imposar la seva sortida i acompanyament de la quarta obrera. Senzillament, va esperar a saber l'opinió dels seus companys i amb la saviesa del saber fer, orgullosa, com a dona, obrer i representant de l'Obreria de Santa Cristina, recollí i acompanyà la quarta balladora per fer cap a la plaça de la Vila.
Ester, el teu somriure va omplir la plaça. Gràcies per ser com ets!

Exposició excepcional
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque. Torroella De Montgrí.

Un estiu més la Fundació Mascort ens convida a veure una exposició a Torroella de Montgrí. Si l'estiu passat vam poder veure la mostra: L'art de la pintura i el dibuix. Visions 1400-1800, ara hi podem gaudir de l'exposició: Pintura espanyola a la Fundació Mascort. Visions 1800-1950, i veure 108 obres que formen part de la col·lecció de Ramon Mascort. És la segona exposició de la trilogia en què se'n mostraran obres.
En entrar a les sales de la Casa Galibern no et pots imaginar que trobaràs obres de pintors tan coneguts com Marià Fortuny, Joaquim Sorolla, Francesc Gimeno, Ricard Urgell, Joaquim Mir, Segundo Matilla, Eliseu Meifrén... Hi ha ?obres de tots els formats, però en destaquen les de petit, les quals exposen molt bé la gran destresa tècnica de les pinzellades petites i les formes clares. Entre les obres de gran format cal assenyalar-ne una de Josep Cusachs.

Al cartell hi ha la reproducció de l'aquarel·la de Martín Rico titulada Huerta del Retiro de Sevilla, de 1875. Amb colors vius i lluminosos et transporta a l'Andalusia ?d'aquella època. El mateix passa amb el quadre Playa de Valencia, de 1902, pintada per Joaquim Sorolla i que et transporta al Llevant del ?període. De fet, tot l'espai expositiu ?parla d'un altre temps, ja que les ?estances de la Casa Galibern són de finals del segle XIX. Tot plegat, aconsegueix mostrar una exposició excepcional en un espai amb un encant especial. No us la perdeu.

Una Catalunya amb pensament únic?
Elda Mata Miró-Sans i Mariano de Salas Gurpegui. ullà.

És això el que alguns ens volen imposar i que molts estan disposats a defensar sempre que aquest pensament sigui el seu?

Estan disposats a sacrificar la llibertat de pensament, de paraula, la desaparició de l'estat de dret sempre que les idees totalitàries resultants siguin les seves?

Trobaran justificació al fet que algun o alguns «valents»  reiteradament vulnerin la nostra llar per malbaratar i cremar flors, plantes i heures plantades fa anys  només per què de la nostra finestra penja la Senyera i també la bandera espanyola?

Evidentment que ens sentim desvalguts davant d'aquesta conculcació dels nostres drets més elementals però, sobretot, ens sentim immensament tristos i decebuts. Quants en aquesta Catalunya que fou amant de la llibertat i dels drets de les persones sense importar raça, origen, creences  encara no s'adonen que en la imposició del Pensament Únic germina el pitjor de cada persona i la decadència dels pobles?

Degradació i retards deplorables
Josep M. Loste i Romero. Portbou.

El passat 14 de juliol de 2016, el tren de la línia RG1 procedent de l'Hospitalet i que havia d'arribar a Portbou a les 19.00 h va arribar a la seva destinació a les 19.41 hores. Ja portava acumulat un retard de 20 minuts, i a l'estació de Figueres va estar aturat 21 minuts més, amb molt poca informació per a l'usuari. La incidència, en el tram entre ?Figueres i Portbou-Cervera de la Marenda es va localitzar en el pont de Colera, ja que es veu que han caigut uns objectes, unes planxes metàl·liques. Una vegada més es posa de manifest que la manca ?total de manteniment, per part d'ADIF, els maleïts «punts negres», és la causa principal de la degradació i els retards de tota la xarxa ferroviària convencional catalana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema