semblava que es volia passar pàgina de Convergència i enterrar tot el dolent de l'herència. A primera vista va semblar que el grup dirigent l'únic que volia era canviar la «c» de convergència per la «p» de partit i deixar-ho tot igual «DC». Però resulta que els militants de base es van revoltar, talment com si hi hagués un 15-M convergent. Sort en tenen que Felip Puig ja no és conseller; si no hagués irromput al congrés i hagués atonyinat tots els revolucionaris.

El casos Pujol, 3% i Palau són elements prou potents com per provocar un gran canvi, ara bé crec que hi ha més qüestions a debat. Han quedat apaivagats altres elements tant o més importants. El més significatiu al meu parer és que el votant del PDC no estava gens d'acord en la deriva neoliberal expressada en les polítiques econòmiques del seu partit. L'home de les americanes «horteres» no pot ser mai el referent econòmic d'un partit sensat que generi confiança en la gent. Aquesta deriva la va expressar clarament Artur Mas en el famós discurs al Palau de Congressos de 2007, posant com a model Irlanda! Aquestes idees estaven expressades amb tota la seva cruesa i brutalitat per David Madí al llibre Democràcia a sang freda. La majoria de votants de CDC, ara PDC, s'han espantat per la deriva de dretes i per personatges com Boi Ruiz. Quan han fet una enquesta i han preguntat als militants, aquests s'han declarat fonamentalment per la socialdemocràcia. Els dirigents havien perdut el pols de la seva gent.

L'altra cosa que ha passat és que CDC no ha volgut fer un balanç real del que passava i no volien que les urnes parlessin, s'haurien mirat al mirall molt abans. D'aquí l'invent del Junts pel Sí arrencat amb sang i fetge a ERC sense pensar que millor fer les coses a bones. A més, pel camí han perdut uns mesos preciosos per a la reflexió. I un cop es posen a pensar en un congrés obert, què ha passat? Doncs que els militants es declaren republicans i independentistes. Ostres! S'han adonat tard que de partit independentista i republicà ja n'hi ha un: ERC. La sopa d'all ja està inventada. A més, tot i que encara Homs vulgui fer passar per imbècils els seus votants fent el joc al PP al Congrés de Diputats a Madrid -una cosa absolutament increïble- el cert és que encara els falta per assabentar-se que ara seran tan subversius com els comuns o ERC. No es pot ser indepe i tenir el suport dels poders fàctics catalans i/o espanyols.

Ser independentista i republicà és a Espanya una cosa molt i molt radical. De fet, no sé si és compatible ser de centre i voler fer una revolució. Ho trobo molt difícil, el temps ho dirà.