aprofitant que el Bòsfor passa per Istanbul i que els militars li han donat un cop, el president turc Recep Erdogan acaba de tancar 130 diaris, televisions i ràdios d'una sola tacada. Potser és que hi havia massa mitjans de comunicació a Turquia, o que els sancionats no valoraven adequadament les virtuts del govern islàmic d'Erdogan. A menys embalum, més claredat, ha degut pensar l'antic soci de l'espanyol Zapatero a l'Aliança de Civilitzacions.

Tècnicament, el règim d'Erdogan és encara una democràcia; tot i que el sultà al comandament s'esforci tot el possible per tornar el seu país als temps del vell Imperi Otomà.

És un d'aquests curiosos girs en què abunda la Història, si es té en compte que l'actual República de Turquia va constituir en el seu origen un dels models més avançats de govern al món. El seu fundador, Kemal Ataturk, va aplicar al país una teràpia d'occidentalització que fins i tot a dia d'avui podria qualificar-se de revolucionària. Entre altres reformes d'ordre menor, l'anomenat pare dels turcs va convertir el seu país en un Estat laic, va promulgar un nou Codi Civil copiat del de Suïssa, va abolir la poligàmia, va introduir el calendari gregorià i va concedir a la dona el vot abans que molts països occidentals.

Tot això va començar a revertir-ho fa més d'una dècada el reaccionari Erdogan, després de guanyar les eleccions com a líder d'un partit de tendència islamodemócrata, a semblança dels moderats cristianodemòcrates europeus. D'aquests últims solia dir-se que, en el cas de ser llançats als lleons al circ de Roma, es menjarien ells les feres i no al revés; però potser es tracti de simples exageracions. Pel que toca a Erdogan, bastant més islàmic que demòcrata, la hipòtesi sembla complir-se. De moment s'ha menjat ja més d'un centenar de mitjans de comu?nicació dins d'una purga general que afecta més de seixanta mil funcionaris de l'Estat.

No hi ha res d'insòlit en aquesta actitud, ja que el propi d'una dictadura -i Turquia està en això- és que tot estigui prohibit llevat del que resulta obligatori. Dècades enrere, els coronels de Grècia van prohibir, per exemple, l'ensenyament de la matemàtica moderna en la creença que la teoria dels conjunts nega la lògica formal i, per tant, podria obrir «un perillós camí per a la infiltració subversiva».

No menys imaginativa, la soldadesca d'Augusto Pinochet va cremar a Xile tots els llibres que fessin al·lusió al cubisme, en el convenciment una miqueta exagerat que tenien relació amb el règim de Castro a Cuba.

Semblants desraons van portar el dictador Oliveira Salazar a prohibir la Coca-Cola a Portugal; tot i que el fundador de l'Estado Novo no arribés als extrems de Saparmurat Nizayov, president del Turkmenistan, que va declarar fora de la llei les malalties infeccioses. Malauradament, els bacteris i virus prohibits per decret es van resistir a ?desaparèixer, detall que no va fer sinó confirmar el seu caràcter insurgent i revolucionari.

El turc Erdogan no ha arribat tan lluny i, per això d'ara, es limita a tancar diaris i tancar els seus opositors sota l'oportuna al·legació que estaven conxorxats amb els militars colpistes. L'inconvenient és que té la clau d'entrada dels refugiats a Europa: i només és qüestió de donar-li temps.