Una llum dins la foscor

A Montse Garrido, que me'l va presentar

30.07.2016 | 09:59

Sento un afrodisíac plaer moral i intel·lectual després de llegir amb tota la meva passió i orgull de ser una dona la carta publicada a El País en resposta a una tal «senyora Young» que afirmava fa uns poquets dies, en aquest mateix diari i sense cap mena de vergonya, que «les feministes tracten malament els homes». Per fi s'alça la veu d'un home just i d'alt nivell del seu coeficient intel·lectual. Per fi un home amic incondicional de les dones que no volem ser només ni un sexe ni un objecte despreciat i tan sovint maltractat. I, sobretot, per fi, comprovar que al seu costat n'hi ha molts d'altres disposats a fer la seva responsable revolució feminista agafant-nos les nostres mans i venir a militar en la nostra guerra contra la subyugació secular de la nostra condició de ser un segon sexe (Simonne de Beauvoir, dixit).

A la carta del 26 de juliol d'aquest home cordovès i tan rara avis entre el col·lectiu del seu mateix sexe, Octavio Salazar, li respon sense embuts a la tal senyora Young, que això seu s'ho ha de fer mirar perquè és perversa la seva estranya animadversió contra la seva pròpia identitat: «El seu article és una demostració més de com en aquests temps de ferotge neoliberalisme ressorgeixen altres reaccions neomasclistes aferrades a un ordre polític i cultural que segueixen mantenint les jerarquies pròpies del sexe-gènere. Unes reaccions generalment protagonizades per subjectes masculinsÉ però que també (i que això sí que és el més greu, hi afegeixo jo), sorprenenment, s'hi sumen moltes dones que sembla que no han arribat a comprendre que si són on són és gràcies precisament al feminisme».

I, en efecte, aquesta és una veritat inqüestionable inclús per als mateixos homes actualmente tan temerosos de perdre els seus privilegis patriarcals de tota la seva memòria històrica. I gràcies a la lluita del feminisme moltes d'elles van assolint la seva llibertat de ser qui són. Però des del meu sentiment més penós de les meves entranyes segueixo escoltant la seva llarga cançó ignorant que diu que «jo sóc femenina, però no feminista». Com es lliga aquest disbarat?

Avui he trobat un amic, un home tan intel·ligent con nosaltres, les dones. Gràcies per haver-te conegut, col·lega de la vida, Octavio.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema