«Tablet» al volant
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque.
Torroella de Montgrí
Divendres, 29 de juliol, tornant per l´autopista A7, direcció França, abans de la sortida de Girona. Conduíem des de Tarragona amb trànsit tranquil per ser un divendres d´estiu. Eren dos quarts de tres de la tarda. Amb l´amiga que feia de copilot conversàvem amenament. El cel una mica tapat deixava caure alguna gota. Tot perfecte. Anava pel carril dret a una velocitat d´uns 110 Km/h. De sobte, m´avisa la meva amiga: el cotxe que era a la meva esquerra i que anava pel carril del mig estava envaint el meu carril. M´arracono instintivament cap al voral. Miro el cotxe i veig que hi va algú conduint amb una tablet sobre el volant i la mirada fixa en aquesta. Redueix la velocitat. Està escrivint. Aprofito per allunyar-me´n tant més ràpid com puc.
Encara no he reaccionat a la sorpresa i l´espant de com algú pot conduir a 110 Km/h amb aquest comportament. Tan urgent era en aquell moment allò que mirava? Tan confiada s´ha tornat aquesta persona que es creu que pot fer una imprudència com aquesta i no provocar cap accident? Jo divendres vaig poder evitar-lo; un altre dia els reflexos poden no ser els mateixos. Sort de l´amiga que em va dir que m´apartés.
Li comento a un amic el dia següent aquest fet i em diu que és bestial i quotidià a la vegada. Potser haurem d´acabar acostumant-nos també a veure actituds incíviques com aquesta, de la mateixa forma que hem après de sortejar els vianants que van distrets amb el mòbil i apartar-nos-en per tal de no xocar amb ells?
El matrimoni camí de santedat
Enric Barrull Casals. girona
Em sembla que el fil conductor de l´últim document pastoral del papa Francesc resideix a tornar a plantejar la crida a la santedat en l´estat matrimonial com la dimensió bàsica del sagrament del Matrimoni en l´Església. Consisteix a posar els mitjans per fer-la efectiva i correspon a les gràcies de Déu i els llums de l´Església, que es fa existencial mitjançant la comunió eclesial perquè ningú pot lluitar en solitari ni les famílies poden tancar-se en si mateixes. Des de fa dècades aquesta és la feliç experiència de tants matrimonis que assumeixen responsabilitats en les parròquies i reben formació i suports, i altres que pertanyen a més a moviments i realitats apostòliques per ser forts en la fe i testimonis fidels de l´evangeli al món.
A ells es dirigeixen les paraules del papa Francesc especialment en l´últim capítol quan convida a viure amb esperança secundant lliurement els plans de Déu per a cada família: «cap família és una realitat perfecta i confeccionada d´una vegada per sempre, sinó que requereix una progressiva maduració de la seva capacitat d´estimar (...). Tots estem cridats a mantenir viva la tensió cap a un més enllà de nosaltres mateixos i dels nostres límits, i cada família ha de viure en aquest estímul constant. Caminem famílies, seguim caminant! (...) No desesperem pels nostres límits, però tampoc renunciem a cercar la plenitud d´amor i de comunió que se´ns ha promès» (AL, 325).
Monestir del Carme
Roser Juncà i Llurba. BANYOLES
Fa pocs dies hem celebrat la festivitat de la mare de déu del Carme, i a quasi tots els nostre pobles han fet processons amb la mare de déu del Carme que feia goig de veure. Aquí a Banyoles, terra endins, també hem fet festa, doncs tenim el monestir del Carme -les Carmelites- que hi ha molta devoció. És una església on sempre hi ha gent, ni que sigui un entrar i sortir, ja que són moltíssimes les persones que diàriament visiten la mare de déu. El dia del Carme, l'església semblava un jardí florit ja que els fidels regalen moltes flors per obsequi a la mare de déu en acció de gràcies pels favors concedits.
Ja ho va dir, fa anys, un dels fundadors d´aquest monestir, que «temps a venir aquesta església seria fortalesa, atenció i consol per molts devots que agrairien a la mare de déu la seva ajuda».
Currículum
ÀNGELA FERRER MATÓ. girona
El currículum necessari per ser polític a Espanya consta dels següents punts: 1) No tenir gaire llums intel·lectuals ni escrúpols de cap mena; 2) no és necessari posseir cap títol universitari ni dominar cap altra llengua que no sigui el castellà; 3) cal tenir fòbia a tot el que faci tuf de català; 4) s´ha de posseir una gran ambició per fer diners, tant li fa que sigui de manera legal o il·legal, i, per acabar, 5) no importa l´edat. Només l´ambició personal per opaca que aquesta sigui.
