Així es deia l'exposició que l'any 2013 va reivindicar la figura de Joan Triadú, una de les personalitats culturals i educatives més decisives del nostre país al segle XX. Després d'una reeixida itineració, l'exposició va quedar instal·lada a la Biblioteca de Ribes de Freser. Aquest és també el títol que Triadú havia elegit per a un dels seus llibres més significatius. El mes de setembre del 2008 Joan Triadú va intervenir en una jornada a Cantonigròs sobre Què cal haver llegit a la vida? A les escoles, les universitats i els espais de participació en la vida cultural, la lectura és del tot fonamental perquè ens relliga amb el preciós llegat d'humanitat que ens configura. Llegir és viure més, enriquir-nos amb altres vides, integrar-les en la nostra. Escau citar Jorge Luis Borges quan a Arte poética reconeix que: "Me considero esencialmente un lector. Como saben ustedes, me he atrevido a escribir; pero creo que lo que he leído es mucho más importante que lo que he escrito. Pues uno lee lo que quiere, pero no escribe lo que quisiera, sino lo que puede".
A l'esmentada sessió a Cantonigròs Joan Triadú ens va regalar una selecció de lectures recomanades amb el títol Lectures de fa mig segle i estructurada en tres grups, encapçalats per Proust (L'aroma d'arç), Camus (Onatges tempestuosos) i Joyce (Cròniques de l'ultrason). El primer bloc, que associava amb el romanticisme, el sintetitzava brillantment així: "Manifestació de l'estupor de viure. Mirada greu a la desaparició d'un món. En conjunt, sentit i sensibilitat, com deia Jane Austen. L'art és personal i vol ser únic. Són veus amb el cor trencat i escrits fets a contracor." Hi situa Proust, James, Txèkhov, Valéry, Rilke, Fitzgerald, Eliot, Lampedusa, Pavese, Durrell, Yourcenar... i, com a catalans, Rodoreda, Riba, Espriu, Pla, Manent, Pere Quart, Perucho... Al segon, que identifica amb escriptors que s'han encarat amb el seu temps, hi relaciona: "compromís amb un mateix i per la rebel·lió de l'home; denúncia i crit o exposició treballada de la fe. Temps difícils, com deia Dickens. La mort per poder viure. Són veus amb el cor trencat i escrits que d'un passat van al més enllà". Hi trobem: Camus, Orwell, Pasternak, Saint-Exupéry, Mann, Sartre, Greene, Bernanos, Hemingway,... I, dins la literatura catalana, Joan Sales, Blai Bonet, Baltasar Porcel... Finalment, el darrer bloc, el vincula a un "fals o autèntic automatisme de l'escriptura. Del més o menys racional a l'irracional conscient. Metàfora al·lucinant del viure. S'exalten amb el que és nou, mecànic, que sorprèn l'altre. Invenció, juntura amb la plàstica, la imatge en moviment, a l'avantguarda de tot. Superació vexant de la narrativa de tot temps. Són veus a contracorrent i el cor en doina". Ho exemplifica amb: Joyce, Beckett, Kafka, Woolf, Apollinaire, Cocteau, Salinger, Ionescu,... i catalans com Salvat-Papasseit, Foix, Brossa, Calders...Un tast magistral de la passió de Triadú per la literatura i de la voluntat d'encomanar-la.
