Un món solar; Un repte de futur

"Vénen temps on la tecnologia aportarà una nova manera de viure, amb habitatges de qualitat a preu baix, menjar a cap preu i informació més oci gratuïts"

31.07.2016 | 10:26

Aquesta setmana ha conclòs el vol de l'avió Solar Impulse 2, projecte apadrinat i realitzat a Suïssa per demostrar que es pot fer la volta al món en avió amb només energia solar. Han estat 41.000 km no exempts d'alguna dificultat. La primera va passar quan l'avió anava de Nanjing (Xina) a Hawaii, en una etapa molt llarga. Quan passava per l'alçada de Japó una tempesta el va forçar a improvisar un aterratge a l'illa, a Nagoya, havent de transportar de sobte tot l'hangar mòbil necessari per cobrir l'avió solar una vegada és a terra. El viatge següent fins a Hawaii encara va ser més èpic. El pilot de 64 anys André Borschberg va volar 5 dies i 5 nits. L'última nit va comprovar que les bateries havien quedat malmeses per la temperatura i no emmagatzemaven prou energia. La situació era que ell estava esgotat, no hi havia prou energia per arribar a Hawaii i havia de creuar un petit front. El moment va ser de màxima expectació fins que un meteoròleg va suggerir que l'avió no avancés, que es quedés on era, planejant sense consumir gaire energia, deixant que el dia arribés i aportés altre cop energia solar per acabar d'arribar. Així va ser i l'avió va arribar després de l'etapa més difícil. Els desperfectes de les bateries van demanar ajornar la continuació del viatge fins a la primavera d'enguany, viatge que ha concorregut sense gaires maldecaps, anant assaborint el seu pas per cada capital per on passava i fent-se fotografies. A San Francisco, amb el pont; a Nova York, amb l'estàtua de la llibertat; a Sevilla, amb la central termosolar; al Caire, amb les piràmides; i a Abu Dhabi, amb la mesquita. El viatge ha fet 18 etapes i ha consumit una mitjana de 39 kWh/100 km, quan els cotxes elèctrics que tenim consumeixen una mitja de 16 kWh/100 km.

Durant tot el viatge l'avió solar m'ha tingut el cor robat pel fet que veia com l'equip anava adaptant l'estratègia del vol a les dificultats que anaven trobant, com emmagatzemaven l'energia solar, primer en bateries, però després pujant fins a 9.000 metres per emmagatzemar energia potencial que després faria servir deixant planejar l'avió fins als 1.500 m. Molt espectacular ha estat veure com els dos pilots, l'altre era Bertrand Piccard amb 58 anys, suportaven la fred i la calor a les diferents alçades i com a partir de 3.000 m havien de portar mascareta d'oxigen. També ha estat interessant veure com s'alimentaven, com feien les seves necessitats fisiològiques, com feien exercici en un espai de 3 m2 i com es relaxaven fent sons de 20 minuts. L'avió es podia veure en temps real per Internet, tant les càmeres que portava a l'interior de la cabina i a l'exterior, com els instruments de vol. Ha estat per a mi un viatge a distància molt emocionant pel fet que ha estat una demostració del que l'home pot arribar a fer.

La mateixa setmana hem vist com l'avió solar no tripulat de Google s'enlairava amb èxit per primera vegada. Aquest avió solar s'ha de posicionar en un punt fent voltes, mantenint la posició dia i nit durant anys, per tal de donar cobertura d'Internet a llocs on no n'hi ha. La complexitat d'aquest avió també és elevada pel fet que per enlairar-se necessita un altre enginy que li aporti prou velocitat per arribar a tenir ascensió. El llançament va ser un èxit i es pot veure per Internet.
També hem pogut veure aquesta setmana l'aparició de novetats en el camp de la mobilitat elèctrica. Mercedes Benz ha presentat un camió elèctric amb bateries, que es ve a afegir al camió que desenvolupa Scania amb Siemens que incorpora un pantògraf per prendre electricitat d'una catenària a les autopistes, o a l'autobús urbà que carrega per inducció durant les aturades. La mateixa setmana hem vist com Chevrolet anuncia un cotxe 100% elèctric, i com BMW proposa als usuaris del cotxe i3 el canvi de bateria, passant de 22 kWh a 33 kWh, fet que eixampla el rang d'acció fins als 165 km, cosa que no està gens malament.

Com podeu veure, això es mou a una velocitat increïble, el canvi energètic és una realitat que es va reafirmant a cada minut que passa. La seva implicació en la vida de les persones serà gran. La globalització i la revolució tecnològica són els vectors culpables de tot el que ens passa, però costa imaginar que amb els avanços que ja veiem en el camp de l'energia renovable i de la mobilitat elèctrica, la humanitat no vagi a millor. Els tecnòlegs som optimistes de mena, però es fa difícil creure que una onada de millores com les que acabo d'escriure ens arrossegui cap a una economia empobrida.

Aquests dies estic llegint La Societat de cost marginal zero de Jeremy Rifkin i El Poscapitalisme de Paul Mason. Ambdós pronostiquen una societat de baix cost per viure que alhora portarà a necessitar treballar poc per viure, en línia amb la societat de l'abundància frugal que jo preveig. Comparteixo amb ells que vénen temps on la tecnologia aportarà una nova manera de viure, amb habitatges de qualitat a preu baix, menjar a cap preu (menjar per 1 €) i informació més oci gratuïts per Internet. Jo hi afegeixo el naixement d'una societat a dues velocitats, però això ja és un tema per més enllà. Avui el que és interessant és veure que l'energia solar i la mobilitat elèctrica són una realitat quan tan sols fa un parell d'anys semblava llunyana, quan no impossible. El repte és permanent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema