El tap que obstrueix la situació política des del 20 de desembre és diu Mariano Rajoy. Al Congrés -ho reconegué dijous passat-, hi havia una clara majoria que no l'acceptava. Lluità contra l'alternativa de canvi que s'hi articulà amb la inestimable col·laboració d'Iglesias i Podem, als quals, la possibilitat que Sánchez se'n sortís els semblà més perillosa que mantenir el PP al govern i paralitzada la vida política. Provocaren noves eleccions. Ara els números l'afavoreixen més, però el problema és el mateix: Mariano Rajoy és el president del PP de la corrupció i no ha assumit cap responsabilitat política. Ningú creu que Chaves o Griñán s'embutxaquessin cap euro dels ERO, però tenien la responsabilitat de vigilar i controlar que no compliren bé. Han deixat la política. Aquest és el camí. Rajoy encarna el PP encausat als jutjats i no és creïble cap regeneració política de la seva mà. És el de les retallades socials i econòmiques, el que ha augmentat la desigualtat. Una càrrega que ningú vol compartir. Al PP i a Espanya els cal girar full i que quedin reduïts a l'àmbit judicial tots els múltiples afers que han inundat els noticiaris. Per això el PP i Espanya han de prescindir de Rajoy. Fa dies que hi hauria projecte de govern amb suports suficients si haguessin acceptat que la majoria d'espanyols i de les forces que els representen no el volen. Rajoy és el nucli del problema, en cap cas, part de la solució.

Volen convertir el seu aïllament, l'aïllament de l'empestat, en responsabilitat dels altres. L'encàrrec reial, postureo en parlar de Sánchez, esdevé ungiment quan es tracta del president de Bárcenas i Granados. Set mesos després, mana la pressa qui defuig responsabilitats, empantanega el país i segresta els ciutadans per sobreviure al poder. Ni és providencial ni necessari. En realitat, és el tap de la situació política.