Entre sortir al món i tornar a la cova. És el debat soterrat a la UE. Amb la fi del bloc comunista i la sacralització de la mundialització econòmica, les tensions polítiques han fet saltar pels aires els esquemes tradicionals i el debat se situa entre un federalisme mundial i el replegament nacional. Les institucions creades des de la Segona Guerra Mundial han perdut tota credibilitat democràtica davant la ciutadania. Arrela ja l'ultraconservadorisme, el rebuig a una classe política massa acomodada al poder i una polarització que busca convertir aquell que és diferent en el causant de tots els mals. El Banc Mundial, l'FMI o la mateixa UE són vistos com un conglomerat d'interessos incapaços d'actuar davant els desajustos que provoca el mercat desregulat mundial. Als EUA, Trump atia el fantasma de la por. El Brexit, els partits xenòfobs d'Àustria, Grècia o França -amb Marine Lepen- segueixen creixent. Fins i tot l'independentisme d'Escòcia i Catalunya forma part del replegament autocràtic davant la manca de resposta d'aquells que ens haurien d'haver protegit dels mercats. Si no reformem la UE, no hi ha sortida possible. Ens aboquen a tornar a les coves.
