En tots els processos de transformació digital que estan escometent les empreses, un dels elements que més pes té en el full de ruta és el de la velocitat. Això és: ser capaços d'adaptar les estructures existents per reduir al mínim el temps que discorre entre que un consumidor desitja un producte o servei i l'empresa li lliura.
Tot ho volem ara, immediatament. L'arribada als mercats de les noves generacions no és sinó un pas més en la constatació que la velocitat és un dels factors determinants a l'hora que el consumidor decideixi. Si els de la Generació X encara érem capaços d'esperar pacientment que un paquet, un producte (o una carta, sí, amb segell de correus) trigués setmanes a arribar, els de la Generació Y ja ho eren menys, i els de la Z (millenials) han crescut amb internet, i internet sempre ha estat aquí per a ells, en qualsevol moment, i en el seu ADN hi ha incorporada la immediatesa.
Aquesta frase que hem sentit tantes vegades els que vam créixer i ens vam fer homes entre les parets d'una redacció, aquest atemoridor "ho vull per ahir", és avui la metàfora real d'un món en què volem tenir-ho tot des d'ahir.
L'streaming ens permet disposar de música, cinema o sèries en temps real. Amazon acaba de posar en marxa a Madrid un servei exprés per a usuaris Premium, pel qual disposa d'una referència de més de 18.000 productes, des de llet fins a ordinadors, amb el compromís de lliurament en una hora. Ara, a més, prova ja experimentalment el repartiment amb drons al Regne Unit. Els webs de serveis dediquen el lloc més destacat a comprometre's al fet que l'activació del producte contractat és immediata.
Velocitat en tots els aspectes, no només en servei al client, cap a fora, sinó també cap a dins de les empreses, en adaptació, en capacitat de canvi. Sense aquesta última, a més, és impossible aconseguir la primera.
Cada dia queda més clar que ja no hi ha empreses grans o petites, sinó empreses veloces i empreses lentes, i que les grans ja no es mengen les petites sinó les àgils es mengen les pesades. El mètode Lean i el producte mínim viable, que tant s'ha generalitzat entre emprenedors, ja anima a llançar un producte aviat, un cop compleixi uns mínims nivells de qualitat, perquè sigui el client el que ho vagi millorant.
El periodisme no és aliè a això. I en el món del periodisme passa el mateix. La velocitat de resposta cobra cada dia més importància. He assistit i he participat desenes de vegades en el mateix debat: Velocitat o qualitat? I el debat, moltes vegades, està enfocat des d'un punt de vista erroni. No es tracta de contraposar els dos conceptes, sinó de treballar per separat en cada un d'ells perquè, independentment, ens donin la major velocitat de resposta, amb la major qualitat.
Pressuposem de vegades que els temps de captació de la informació o de confirmació de la informació són immutables: els mateixos que ha marcat fins fa poc la informació impresa: l'agenda de contactes, la trucada telefònica personal del periodista... Però el món digital ens permet ser molt més ràpids si sabem fer un bon ús de la tecnologia. Aquest és el factor diferencial.
En aquesta línia, molts diaris comencen a posar en marxa bots (que no són més que aplicacions informàtiques que són capaces de realitzar tasques automatitzades) en xarxes socials o en qualsevol web. Recopilen, analitzen, ordenen i deixen la informació preparada perquè el periodista faci la seva feina. És el cas de BuzzFeed, que va posar en marxa dies enrere un bot a Facebook Messenger que recopilava històries de la Convenció Republicana a Cleveland. Tenia programades respostes per a diversos temes i interactuava amb els usuaris de Facebook. Al darrere, un equip filtrava les dades i les passava als periodistes perquè aquests realitzessin la seva feina. El bot aconseguia històries i ajudava a contrastar-ne d'altres que d'altra manera no haguessin sortit a la llum. Aconseguia històries de molts costats. Arribava on no arribaven els periodistes. I, a més, de pressa.
Un altre bot va ser capital per garbellar totes les dades de Wikileaks. Hi ha alguns bots programats per escriure articles senzills, com informació de terratrèmols a Los Angeles o previsió del temps (BBC). Els bots capturen el matís, la dada, o poden fins i tot ajudar a contrastar informacions. O, com està intentant el New York Times, amb un bot que s'agrega al canal de Slack (una de les plataformes de les que es pot treure molt profit periodísticament), rebre resultats en temps real i actualitzacions que millorin el grau de vinculació amb els nostres lectors (engagement) i ens ajudin, a més, a conèixer-lo, sense defugir mai el deure ètic d'indicar en tot moment que es tracta d'un bot i no d'una persona real.
La tecnologia al servei del periodisme, sense oblidar mai que sense periodistes no hi ha periodisme. Noves formes, nous hàbits que ens permeten adaptar-nos als temps canviants i que, en aquest cas, sense perdre gens de qualitat, ens ajuden a ser més veloços, arribar abans als nostres lectors. En definitiva, adaptar-nos a un món canviant.
Com diria Brian Solis, pur darwinisme digital.
