Una segona oportunitat

02.08.2016 | 00:00

«Avui ni els de color taronja ni els socialistes estan en condicions d'anar a unes terceres eleccions»

Totes les enquestes que s'estan publicant al llarg d'aquests darrers dies indiquen que la majoria de ciutadans no volen unes terceres eleccions i s'inclinen per un govern de Mariano Rajoy en minoria. Fins i tot els mitjans de comunicació afins al PSOE van en aquesta mateixa línia.
Però ja se sap que per tal d'acon?se?guir aquest escenari, cal que el PSOE i Ciutadans es mullin. Els primers esgrimeixen un no rotund, mentre que els de Rivera ofereixen l'abstenció en primera votació. I certament amb això no n'hi ha prou.
Possiblement el PP no es troba en les millors condicions possibles per afrontar aquesta nova etapa, malgrat la seva victòria electoral. Qualsevol formació política amb els casos de corrupció que els conservadors pateixen des de fa anys restaria totalment en fora de joc de cara a pilotar un govern. La se?va majoria absoluta els va fer prepotents i mai no volgueren pactar absolutament res amb l'oposició, per la qual cosa estan molt mal acostumats per encarar el futur amb responsabilitats.
Però si el PP no ha volgut escol?tar i ha tirat pel dret en tot allò que li ha convingut, la resta de partits haurien de reflexionar a fons. Per exemple, Ciutadans va passar en mig any de 40 escons a 32. El vot útil tornà al PP, malgrat la càrrega que presentava la seva motxilla. L'electorat de centre-dreta preferí Rajoy -malgrat Bárcenas i els seus sobres, el cas Gürtel o la corrupció valenciana- que no pas un Rivera que d'antuvi era un personatge fresc que perseguia els mafiosos i que abanderava reformes importants que són imprescindibles i que romanen en els calaixos de l'oblit de la majoria de ministeris.
Alguna cosa fallà perquè hom no es vol creure que la gent vota corruptes abans que polítics nets, encara que sigui sense trajectòria. Fins avui el líder català no ha fet autocrítica i és molt lògic criticar els rivals, però seria bo que tothom es mirés el seu propi melic abans de fer segons quines manifestacions.
Quelcom semblant li passa al PSOE. Mentre sent l'alè de Podem al clatell, Pedro Sánchez sembla haver perdut la brúixola. Sense unitat interna, difícilment es pot aconseguir qualsevol objectiu i en aquest sentit el líder socialista suporta massa plom a les ales. Té més enemics entre els seus que no pas fora de Ferraz, la qual cosa fa inviable un projecte amb un mínim de cohesió.
El PSOE resta ja en algunes comunitats com un partit residual i amb aquest handicap difícilment pot aspirar a grans empreses. És sorprenent veure com la seva presència a Euskadi cada vegada és més minsa o com a Catalunya fins i tot ha perdut l'escó de Lleida que durant dècades correspongué a la històrica Teresa Cunillera.
Aquestes circumstàncies obliguen Ciutadans i PSOE a cercar una sortida a aquest impasse de vuit mesos. No es pot dir sempre que no i a vegades cal prendre decisions, tot tapant-se el nas. Es poden fer moltes elucubracions, però avui ni els de color taronja ni els socialistes estan en condicions d'anar a unes terceres eleccions.
Per uns i altres és millor fer control sobre un Rajoy en minoria parlamentària i arremangar-se perquè les Corts espanyoles abordin els temes que realment preocupen la ciutadania. Els debats sobre el tema de les pensions, de la unitat territo?rial, de la llei electoral o de la refor?ma de la constitució són prou llami?ners com per no deixar perdre aquesta oportunitat. El PP amb una sobrera majoria absoluta no ho va voler fer. Ara hi ha una segona oportunitat i no es pot desaprofitar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema