Cartes

03.08.2016 | 00:00

Ramon Condal
Joan Giménez Ràfols. Soci i accionista de l'espanyol. puigcerdà
Vaig tenir ocasió d'estar present a una convocatòria d'accionistes del nostre estimat club. Vostè, senyor Ramon Condal, n'era el president, i va agafar les regnes del Club en un moment molt difícil, tant és així que podíem desaparèixer com a entitat. Vostè, juntament amb el seu gran amic i extraordinari president Daniel Sánchez-Llibre, va fer possible que poguéssim gaudir del nou estadi de Cornellà-El Prat, considerat com la millor obra d'arquitectura esportiva d'aquell any. Ara, vostè ens ha deixat. Ha finalitzat una època. Persones com vostè i com Daniel Sánchez-Llibre no les tornarem a tenir pel bé de l'Entitat.
La crítica que faig es al nou Consell d'Administració que, coneixent de la seva mort, no hagin tingut la decència de fer una esquela als mitjans infor?ma?tius. Els ha de caure la ca?ra de vergonya. Desconec els motius pels quals no ho han fet, potser esperant instruccions de l'actual president, però recordin, per si ho han oblidat, que el nostre club sempre, absolutament sempre, ha mostrat com a principi la seva cavallerositat. No vull estendre'm més. De vostès depèn que continuem sent exemple per a les generacions futures.

Sexisme, concerts
i festes majors
Cristina Roura Vilà. BANYOLES.
Estiu, època de festes majors arreu de Catalunya. El cap de setmana del 22 al 25 de juliol era el torn de Salt: activitats, concerts i correfoc.
Dia rere dia es presenten situa?cions indesitjables, caracteritzades per un discurs masclista massa arrelat en la nostra societat.
Doncs, la Festa Major de Salt no queda exempta de dites situacions. Dissabte 23, últim concert: el torn d'Orquestra Montecarlo. Cantaven cançons de tot tipus... el concert prometia, la diversió semblava assegurada.
En aquest cas, el cantant conduïa la major part del xou, ?interactuava amb el públic i l'animava. Des de l'inici fins al final del concert, en les seves paraules podíem observar un to masclista, fins al punt de dirigir-se a nosaltres, al públic, amb les següents paraules: «on estan les noies solteres aquesta nit?» i seguidament animar tothom a cantar «a por ellas, oee... a por ellas, oee...».
Una situació molesta, intolerable, indesitjable. Condemno aquests fets, aquest discurs, aquest to masclista arrelat en el seu pensament; les dones -ni solteres ni amb parella- no som un objecte, no som un objecte a caçar.

L'obre i tanca portes
enric carcereny beltran. lloret de
mar.
Amb el lema «Els drets no se suspenen: treball digne, drets socials, democràcia real», milers de manifestants -60.000 segons els organitzadors-, protesten a Barcelona contra els vetos sistemàtics del Tribunal Constitucional a les lleis aprovades pel Parlament Català per pal·liar les desigualtats. El detonant va ser la impugnació de la llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l'emergència social en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, que el Constitucional ha suspès. Segons què va molt ràpid, segons què com amb el Parlament Català amb la presidenta Carme Forcadell. Però ella sap que tot Catalunya està amb ella i amb els diputats de Junts x Sí i la CUP, excepte quatre llepa-poltrones.
Un cas curiós és que quan el rei Borbó entra a l'estança és el de la persona, o sigui «l'obre i tanca portes», que veiem cada dia és una persona diferent, amb un uniforme molt maco i canviat (sembla un general). Sols suprimint aquesta persona pot ser que força indigents poguessin obrir i tancar la porta de la seva boca.
No es podria obrir i tancar la porta, l'imposat i ungit rei Borbó per «l'article 29», ell sol? Si és una qüestió de protocol, el protocol de la fam és més important.
Pit i amunt, presidenta i Honorable Carme Forcadell, que la gent de Catalunya, dels Països Catalans i molts espanyols li donen suport!

El penediment
lluís vilà. la bisbal d'empordà.
Reflexionar sobre la vida íntima passada ens transporta, de vegades, al penediment en present. La normalitat ens diu que el passat no es pot canviar, allà queda, en canvi, fora de la normalitat de la lògica el passat es pot canviar. Afirmar que ja no som aquella persona que va cometre un greuge en perjudici d'una altra en qualsevol aspecte vital, amorós, laboral, sentimental... ens treu de la línia del temps en la qual es va cometre aquella errada de la qual neix el penediment torturador. A partir del moment en què el pensament ens transforma en una altra persona, que poc té a veure amb el propi passat, pugem un esglaó en el nivell de la consciència i, en aquest nou context d'evolució, les fletxes que vénen a fer justícia per les males conductes d'antany ja no impacten amb el nostre ésser perquè en elevar-nos per sobre de la lí?nia del temps passat la fletxa correctora del karma ens passa per sota. El penediment, al contrari del que molta gent pensa, és la guspira que ens impulsa a fer el salt a un nivell superior en la nostra evolució, és part de la llum purificadora que ens permet modificar el passat i, de retruc, el present; l'ésser humà té el poder per anul·lar i dominar la influència dels astres amb el poder del pensament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema